Si passegem per la plaça de la Mare de Déu de València, ho estarem fent per un espai que, des dels seus origens romans fa més de vint-i-un segles, ha esdevingut el cor de la ciutat.
Aquesta plaça, que ara coneixem amb el nom de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu dels Desemparats, ha estat coneguda durant molts segles, des de poc desprès de ser presa per les tropes cristianes de Jaume I fins a principis del segle passat, amb el nom de plaça de la Seu.
Aquest fet ens ho recorda una curiosa i xicoteta rajola antiga que passa molt desapercebuda per a ciutadans i visitants que passegen per allà, i que trobarem si mirem “amb ulls curiosos” sobre la mateixa paret de la Catedral, just en el cantó de la plaça amb el passatge Emili M. Aparicio Olmos, que condueix cap a la plaça de l’Almoina.
En la fotografia de capçalera podeu veure-la, i ací on podeu trobar-la:
Aquesta rajola, gravada amb lletres blaves sobre fons esmaltat blanc, correspon probablement a la primera identificació d’illes de cases que es va fer durant la segona meitat del segle XVIII, en època del rei Carles III.
Hi adjunte a continuació un fragment del plànol del Pare Tosca de l’any 1704, on podem veure el nom original de la plaça, de la Seu:
