Un dia del mes d’abril de 1409, la trobada casual del pare mercedari fra Joan Gilabert Jofrè amb un pobre dement abandonat als carrers de València, que en aquell moment estava sent fustigat per un grup de jovens, va ser el detonant de la creació, un any més tard, del primer hospital psiquiàtric del món occidental a València, a l’indret on a hores d’ara s’ubica la Biblioteca Pública i els jardins al carrer de l’Hospital.
Aquest destacat esdeveniment per a la història de la ciutat ho vaig explicar en un apunt publicat fa algun temps, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
Un segle més tard d’aquella fundació, concretament l’any 1512, el Consell de la ciutat va decidir unificar tots els hospitals existents a València al lloc on es trobava l’hospital psiquiàtric, creant l’Hospital General de València. Un hospital que va anar creixent al llarg del temps, els edificis del qual es van construïr amb columnes d’estil clàssic de pedra tallada estucades per mestres italians, que intentaven simular un efecte “marbre” per donar-les més vistositat i presència.
La necessària obertura del nou Hospital General a l’avinguda del Cid l’any 1962, quatre-cents cinquanta anys després de la fundació del primitiu Hospital, va fer que la Diputació de València, propietària dels terrenys, decidira licitar la seua demolició per tal de finançar la construcció del nou hospital. Una decisió presa sota criteris exclusivament econòmics, que no tingué en compte el gran valor patrimonial, monumental, artístic i arquitectònic que atresorava l’antic Hospital.
Podeu llegir la crònica d’aquesta decisió i del posterior enderrocament de part de l’antic Hospital en aquest article publicat fa un temps:
Les protestes del món cultural i acadèmic que provocà aquesta decisió aconseguiren aturar la seua desaparició completa l’any 1963, quan part del conjunt ja havia estat demolit i les seues esveltes columnes clàssiques fetes per les mans de mestres del Renaixement italià jacien per terra, moltes d’elles o bé trencades o bé desmuntades.
Molt abans de ser traslladat l’Hospital General a l’avinguda del Cid, l’hospital psiquiàtric fundat a instància del pare Jofré havia sigut ja transferit a un antic convent que havia estat exclaurat arran de les lleis desamortitzadores emeses l’any 1836. Era el Convent de Jesús, situat llavors al bell mig de l’horta de Patraix.
Després de ser adquirit per diferents industrials de les filatures per ser utilitzat amb aquesta finalitat, la Diputació de València va comprar adquirir-lo el 1866 a fi d’habilitar-lo com a nou psiquiàtric. L’any 1873 es van encetar les reformes, i a partir del 1880 començaren a arribar els primers malalts mentals procedents de l’antic psiquiàtric. Es va batejar com a Manicomi Provincial Pare Jofrè, en honor al pare mercedari que quatre segles abans havia estimulat la creació del primer psiquiàtric del món occidental.
Actualment l’antic manicomi de Jesús, després de ser tancat i traslladat a la localitat de Bétera l’any 1989, s’ha reconvertit en Centre de Salut públic i Arxiu de la Diputació, entre altres usos diversos de la mateixa Diputació i de l’Ajuntament de València.
Tres detalls recorden actualment encara el nom i l’obra de fra Joan Gilabert Jofrè:
Primer, el nom del manicomi, conservat sobre la que va ser façana principal de l’hospital psiquiatric.
Segon, el bust del pare mercedari, que podem trobar al bell mig d’un dels jardins que envolten l’antic complex hospitalari.
I tercer, aquest realment curiós i sorprenent: un tros de columna que, amb quasi total seguretat, era una de les que van fer els antics mestres italians en el segle XVI per a l’antic Hospital General.
Aquesta mitja columna, de la qual només se’n conserva el cos inferior, es troba desubicada i sense cap senyalització enmig d’un ampli bulevard arbrat per a vianants que travessa el complex de nord a sud. La seua evident antiguitat i el seu aspecte, semblant a les que podem trobar actualment als mateixos jardins de l’Hospital o a l’interior de la Biblioteca Pública, em fa pensar que la meua suposició no va gens desencaminada. Suposició també compartida per l’amic César Guardeño, llicenciat en Història de l’Art i soci fundador de l’empresa de rutes històriques per València CamiArt.
A la capçalera d’aquest apunt podeu veure una fotografia d’aquesta mitja columna, i a continuació dues més:
La columna apareix amb la seua superficie exterior picada, pel fet que el seu estucat original ha estat eliminat, desconeixem el perquè. També a totes les columnes de l’antic Hospital General que s’han conservat, s’els va eliminar el seu estucat.
Moltes d’aquelles columnes renaixentistes van ser sostretes mentre es realitzava l’enderrocament del complex, i altres van ser ubicades a diferents indrets de la ciutat i d’alguns pobles del seu voltant, tal com vaig explicar en sengles articles publicats en aquesta web, els enllaços dels quals podeu trobar a continuació:
No resultaria, per tant, gens estrany que alguna persona vinculada a la Diputació Provincial hagués decidit en aquella època sostreure alguna mitja columna del solar de l’antic Hospital, lloc de fundació d’aquell primer psiquiàtric del món occidental, amb la finalitat de dur-la al manicomi de Jesús com a element d’enllaç entre ambdós centres psiquiatrics, agermanats pel nom del pare Gilabert Jofre.
