En un apunt publicat en aquesta pàgina fa unes setmanes, vaig parlar de la transformació arquitectònica que havien patit els cèntrics carrers de les Barques i de Pintor Sorolla, carrers que conformen una arteria urbana coneguda com el “Wall Street” valencià. Cal dir que aquesta transformació va suposar, dissortadament, una pèrdua patrimonial arquitectònica important per la ciutat.
Què jo tinga comptabilitzats, hi ha fins a sis exemples concrets d’aberracions arquitectòniques que es van mamprendre en aquests carrers durant les dècades de l’urbanisme salvatge, fonamentalment les dels anys 1960 i 1970. Aquests exemples vos ajudaran a entendre la magnitud del patrimoni arquitectònic que es va destruir durant aquell període de temps per tot arreu de la ciutat, i particularment en aquesta zona.
Per començar ho faré a la cantonada del carrer de les Barques amb la plaça de l’Ajuntament. En aquest indret s’ubicava la Fonda Espanya, un bell edifici eclèctic edificat l’any 1899, que va ser enderrocat per construir l’actual Edifici Eurotodo.
Adjunte a continuació un parell de fotografies preses exactament des del mateix punt d’observació, per a què pugau apreciar millor l’abans i el desprès de la “intervenció” arquitectònica:
El segon cas afecta a un edifici construït a principis del segle XX, just enfront del Teatre Principal, per Francisco Mora Berenguer, u dels arquitectes més representatius del modernisme valencià, autor del Mercat de Colom o de la façana central de l’Ajuntament de València, entre d’altres destacades obres. Francisco Mora va realitzar aquest edifici per encàrrec del Banc Hispano-Americano.
La façana de l’habitatge era neobarroca i estava construït en silleria fins al pis principal, continuant amb maó vist fins a dalt, on estava rematada amb un ràfec i dues torres miramar. Tenia també unes grans arcades i reixes de ferro forjat.
En l’interior de l’edifici destacava un bell hall central amb una gran claraboia. Va ser destruït per edificar en el seu lloc el modern edifici que podeu veure a continuació, sent actualment la seu del Banc de Santander.
Les dues fotografies estan preses també des de la mateixa posició:
El següent exemple el trobem a la cantonada del carrer Pintor Sorolla amb el carrer Comèdies. Allà es trobava un bonic edifici d’estil racionalista que albergava la seu del Banc Espanyol de Crèdit.
Les fotografies, preses des de la mateixa posició, parlen per si mateixes:
L’actual edifici seu de Bankia (Bancaixa) al carrer Pintor Sorolla s’assenta actualment sobre un altre d’estil eclèctic que va ser enderrocat per construir la mola anodina i impersonal que n’hi ha ara.
No tinc més informació sobre aquell vell edifici, del què he pogut rescatar una fotografia frontal presa durant la riuada de 1957, que manifesta una bella façana eclèctica semblant a altres existents en el mateix carrer i al de les Barques:
El cinquè edifici del què vull parlar-vos es trobava en la confluència dels carrers Pintor Sorolla, la Nau i Salvà. Era un habitatge de finals del segle XIX propietat de la Diòcesi de València, el Col·legi Major de la Presentació, una institució catòlica fundada per l’arquebisbe de València Tomàs de Villanueva en el segle XVI com a seminari diocesà per a la formació de sacerdots.
La foto que hi adjunte a continuació està presa en els anys 1930, i és original de Luis Vidal Corella, fotògraf valencià que era corresponsal de l’agència EFR.
La piqueta va reduir a enderrocs aquest singular edifici en la dècada de 1960.
Sobre els seus fonaments va sorgir l’impersonal edifici que hi podeu contemplar, fotografiat des de la mateixa posició en què ho va fer Vidal Corella fa 80 anys:
I per finalitzar aquesta sèrie de despropòsits arquitectònics que han caracteritzat els carrers de les Barques i Pintor Sorolla, s’en anem a la confluència de Pintor Sorolla amb el Parterre, on es troben uns coneguts grans magatzems.
La construcció d’aquests grans magatzems, a principis dels 1970, va originar una gran pèrdua patrimonial a la ciutat de València. Perquè no solament es va enderrocar un antic palau del segle XVIII, sinó també el Convent de Santa Caterina de Siena, edificat en temps del rei Ferran el Catòlic.
Els soterranis i fonaments del nou edifici es van excavar sobre el fossar de l’antiga jueria medieval de València, sense que es fera cap intervenció arqueològica prèvia, la qual cosa va suposar amb seguretat una altra pèrdua patrimonial important.
Aquests grans magatzems van comprar el Convent l’any 1968 per a poder-lo derruir, i d’ell es va acordar traslladar pedra a pedra l’església fins a un nou emplaçament situat al barri d’Orriols, on va ser “reconstruida” però completament desubicada. Però la part del Convent annex a l’església, incloent-hi un bonic claustre gòtic, van ser enderrocats i es van perdre per a sempre del nostre patrimoni monumental.
Adjunte a continuació una vista actual de la façana d’aquests magatzems a Pintor Sorolla, i una altra vista aèria presa a finals dels anys 1960, on he assenyalat el vell Palau i el convent medieval que van ser enderrocats per construir aquest edifici:
