A l’Edat mitjana i moderna la pena de mort havia de tindre una consideració d’advertència, de càstig exemplar entre el poble. Per això, les autoritats, tant civils com eclesiàstiques, van decidir que les execucions haurien de ser públiques, i com a conseqüència d’això els cadafals havien de ser alçats als llocs més concorreguts de les ciutats.
Les formes d’execució més habituals en aquelles èpoques eren la decapitació amb destral, la foguera i la forca. Cada forma d’execució tenia assignat a València els seus llocs específics.
Les decapitacions, una manera ràpida i neta d’executar al condemnat, es reservaven normalment per als nobles, sent el seu indret habitual la plaça de la Seu (actualment de la Mare de Déu), prop del carrer Cavallers, al costat del l’antiga Casa de la ciutat.
La foguera, reservada per a heretges i acusats de crims horribles, per raons d’higiene pública es realitzava extramurs de la ciutat, a la zona de la Petxina i el Jardí botànic, prop del riu, a on es llançaven les restes calcinades dels executats.
Però sense dubte l’execució més “mediàtica”, si podem qualificar-la així, i també la més habitual, era la del penjament en la forca.
Hi va haver diverses forques instal·lades arreu del Cap i casal, però la principal de totes elles va ser la que s’instalà en el mateix cor de la ciutat, en el lloc on es podia congregar més gent per assistir al macabre espectacle: la plaça del Mercat.
Aquesta forca era inicialment de fusta, però va ser tal la quantitat d’executats que es van produir a la València dels segles XVI i XVII, que calgué fer-ne una de maçoneria, per assegurar la seua robustesa.
Això es va produir en època de Germana de Foix, muller de Ferran d’Aragó, tots dos virreis i lloctinents generals de València, que van mamprendre una forta repressió i càstig contra els agermanats, que havien sigut derrotats pel rei.
La vida de bona part d’aquells represaliats va acabar en aquesta forca de maçoneria, instal·lada a la plaça del Mercat.
Però, en quin lloc exacte de la plaça s’ubicava?
El plànol d’Antonio Mancelli de 1608, el més antic conegut de la ciutat, ens dona una pista important, ja que la dibuixa aproximadament en el centre de la plaça, just davant de l’actual carrer Ercilla.
Hi adjunte a continuació aquest plànol, en què hi he assenyalat amb un cercle roig on s’ubicava aquella forca:
De ser exacta aquesta ubicació (el que és de preveure, donada l’apreciable exactitud amb què Mancelli va dibuixar el seu plànol axonomètric de la ciutat), i traslladada a la configuració actual de la plaça del Mercat, ens trobaríem en què la ubicació d’aquesta forca es situaria just davant de les escales d’entrada al Mercat Central, tal com assenyale a les següents fotografies:
