Una illa fluvial del Túria, on a hores d’ara es troba el Convent de Sant Doménech.

La ciutat de València s’assenta sobre una faixa costanera que ha estat modelada a través del temps per l’acumulació de sediments aluvials aportats pel riu Túria en la seua desembocadura al mar.

La València sobre la qual s’establiren els primers pobladors romans fa vint-i-dos segles es trobava sobre una terrassa fluvial lleugerament elevada sobre els seus voltants, les vores de la qual han estat fixades pels arqueòlegs després d’analitzar la posició de sengles embarcadors, un tardoromà situat al costat de la Porta dels Serrans, i un altre probablement islàmic situat al costat del Convent de Sant Domènech.

Aquestes evidències, juntament amb les proporcionades per les anàlisis fetes del registre sedimentari, han permès deduir que l’eix definit per les actuals plaça de Tetuán i pel carrer Navarro Reverter era un llit de riu conegut històricament com Rambla de Predicadors, pel qual circulava un braç del riu Túria en l’època romana. Al centre de la menuda illa que formaria aquest braç se situaria molts segles desprès l’actual Convent de Sant Domènech, l’antiga Capitania General de València. Una mena d’ “Îlé le la Cité” de Paris, on es troba l’església de Notre Dame.

 

Adjunte a continuació un plànol de la Valentia romana on s’observa la posició de la ciutat, que es trobava probablement situada al bell mig d’una illa fluvial del Túria, i a on hi he marcat amb un quadrat roig la situació de l’esmentat braç i illa del Túria, on a hores d’ara es situen la plaça de Tetuan i el Convent de Sant Domènech:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una làpida funerària romana molt “particular”.

La funció i el missatge d'una sorprenent làpida romana...

La curiosa làpida romana amb el seu text epigràfic esborrat.

Una condemna a la memòria aplicada a una poderosa dona romana...

Anatellon, un llibert de la Valentia romana agraït a la seua ama.

Les làpides romanes conservades a la Basílica, ens proporcionen una preuada informació de la Valentia romana...

Sertoria Màxima, una dona de l’aristocràcia de la Valentia romana.

Sertoria Maxima visqué a València fa quasi dos-mil anys. Voleu saber com hem sabut d'ella, i alguna cosa sobre la seua vida?...

La Porta Saguntina, una de les quatre portes de la muralla romana de València.

Era la porta per la qual entrava la Via Augusta a la ciutat...

Ha aparegut la muralla romana de Valentia, en les obres de la plaça de la Reina?

Hem pogut trobar la muralla romana republicana de València, construïda fa vint-i-dos segles?