Fa un temps vaig publicar en aquesta pàgina un apunt sobre les làpides romanes que s’han conservat encastades en el sòcol de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València.
Ací teniu l’enllaç a aquell apunt:
Gran part de les inscripcions existents en les làpides romanes que es conserven actualment al món, unes 300.000 per tot l’antic imperi, són funeràries. Però altres reten homenatge o acció de gràcies a Deïtats o emperadors.
A la primera de les cinc làpides romanes que podem trobar a la Basílica, mirant-les de front d’esquerra a dreta, hi trobem la següent epigrafia:
ASCLEPIO
DEO
L(ucius) CORNELIUS
HYGINIUS
SEVIR
AUGUSTALIS
La qual cosa es tradueix per: “Al Déu Asclepi, Luci Corneli Higini, sevir augustal”.
Ací podeu veure on localitzar-la. A la capçalera de l’apunt podeu veure-la en més detall:
D’aquesta inscripció, que podem datar en el segle I d.C, podem entendre que Luci Corneli Higini, un cognom que ens indica probablement l’origen grec d’aquesta persona, tenia un càrrec públic de “Sevir augustal“, que era el màxim càrrec al que podien accedir els lliberts, una mena de magistratura municipal que associava el culte de l’emperador August divinitzat a obres de beneficència i de festejos públics.
Aquests càrrecs estaven generalment reservats precisament per als lliberts, és a dir, per a ex-esclaus que havien aconseguit la seua llibertat i es trobaven en una posició acomodada. Per a ells, l’exercici del càrrec de Sevir augustal suposava una bona oportunitat de promoció social.
Per la inscripció que apareix en la làpida, podem suposar amb fundament que Luci Corneli va manar fer-la en honor o agraïment al Déu Asclepi, fill d’Apol·lo i de Coronis, que era el déu de la medicina i de les curacions, déu que els romans van adoptar dels grecs. I molt probablement la va fer per haver-li sanat d’alguna malaltia important o curat de les ferides d’algun accident greu.
Però, quina cosa més ens està indicant aquesta làpida dedicada a aquest déu?
Els santuaris dedicats a Asclepi eren sanatoris, els quals podriem considerar amb la nostra visió actual com els antics hospitals de les ciutats romanes.
Al solar de l’Almoina, els arqueòlegs van descobrir el que inicialment van pensar que era un nimfeu (una font consagrada a les nimfes), però que al cap d’un temps noves investigacions van constatar que realment era un temple dedicat a Asclepi.
La importància del culte a aquest déu era tal, que quan València va ser conquerida i arrasada per Pompeio l’any 75 a.C, en el marc de la guerra civil sertoriana, aquest temple va ser l’únic edifici que va ser respectat pels vencedors. La resta de la ciutat va ser arrasada completament.
A continuació podem veure una reconstrucció de com seria aquell temple d’Asclepi al què els habitants d’aquella Valentia romana acudirien a la recerca de sanació amb banys d’aigua per a les seues malalties, com molt probablement ho va fer Luci Corneli Higini:
En un anterior apunt publicat en aquesta web, vaig escriure sobre aquest primer sanatori o “hospital” que tingué València fa ara més de dos mil anys.
Ací teniu l’enllaç, per si voleu completar la informació d’aquest apunt:
