UNA LASCIVA GÀRGOLA QUE ASSENYALAVA EL LUPANAR MÉS LASCIU D’EUROPA.

0
10793
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

La Llotja de la Seda o dels Mercaders, com també era coneguda anteriorment, és sense dubte u dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València. Una veritable joia del gòtic civil esdevingut un dels millors exemples d’aquest estil existents a Europa, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 

Si passegem pels seus voltants “amb ulls curiosos”, descobrirem mil i un detalls en la seua façana que ens deixaran sorpresos. Fins i tot si mirem cap al cel, cap a les seues altures.
Perquè allà descobrirem les seues 28 gàrgoles, unes escultures al·legòriques que, per la seua posició en les altures, passen prou desapercebudes per a molta gent, malgrat que resulten molt interessants de veure pel que d’estranyes, curioses i enigmàtiques tenen la majoria d’elles.

Una de les temàtiques més recurrents dels desconeguts autors d’aquestes gàrgoles és el tarannà eròtic i libidinós que presenten moltes d’elles. El perquè d’aquest fet no té actualment una resposta clara i unànime per part d’estudiosos i historiadors.
De fet tampoc se sap amb certesa quins van ser els seus escultors.
La seua llibertat creativa o la denúncia dels vicis i corrupcions de la moral de l’època, són les hipòtesis que s’estudien al respecte. Podrien, per tant, tindre un objectiu moralitzant o un caràcter satíric i de denúncia dels costums de l’època.

Una de les gàrgoles més conegudes de la Llotja és la que es troba just a la cantonada de l’edifici del Consolat del Mar, què dóna a la plaça del Mercat i al carrer Cordellats. Allà trobem una gàrgola que representa una dona nua que es toca els seus genitals amb les dues mans. Una escultura que, probablement, al·ludia a la luxúria.

Ací podeu veure-la:

 

Hi adjunte també una vista aèria on assenyale la seua posició, per què pugau localitzar-la amb facilitat:

 

Però la seua posició geogràfica entre les 28 gàrgoles que circumval.len l’edifici de la Llotja, potser no va ser casual.
Des del segle XIV el Consell de la Ciutat va decidir regular l’exercici de la prostitució a València. Pràctica que va ser fins i tot acceptada pel sant Vicent Ferrer “per evitar vicis majors”. Era molt millor tindre-la controlada i regulada, que descontrolada i il·legal.

Aquell lloc era conegut com “la Pobla de les Fembres Pecadrius”, un indret que estava envoltat per un mur des de mitjans segle XV, i al qual es podia accedir només per una única porta.

El segle XV, el Segle d’Or valencià (en què es va construir la Llotja, finalitzada al segle XVI), ho va ser també per a la indústria de la prostitució.

Aquesta pràctica va arribar fins i tot a introduir-se en alguns convents de monges, com ara el convent de Sant Julià, segons apareix reflectit en una missiva dels Jurats de València a un canonge de la Seu l’any 1414.

De la “depravació de costums” de la València d’aquell segle ens parla Manuel Carboneres en la seua obra “Picaronas y alcahuetes ó La mancebía de Valencia: apuntes para la historia de la prostitución desde principios del siglo XIV hasta poco antes de la abolición de los Fueros”, publicada en 1876. Segons explica aquest autor, la relaxació en matèria de moral i de costums estava tan arrelada en totes les classes socials de València d’aquell segle «que no había medio de poner correctivo a tanto mal. No pasaba día que no se denunciara algún escándalo, llegando a tal punto la inmoralidad, que las casas dedicadas a la oración, los asilos destinados para las esposas de Jesucristo, estaban algunos de ellos convertidos en inmundos burdeles».

L’escriptor i poeta italià que va visitar la ciutat a mitjans del segle XVI va dir d’ella: “Gentile e nobilíssima Valenza….in tutta la Catalogna non é piú lasciva ed amora città.”

El bordell de València se situava en l’actual barri del Carme, concretament a la zona dels carrers Corona, Beneficència i Na Jordana.
Casualitat, coincidència o fet a propòsit, el cas és que la lasciva gàrgola de la dona nua està situada dalt de la paret de la Llotja que mira precisament en direcció al lupanar, del qual molts viatgers que visitaren la ciutat entre els segles XV i XVII van dir que era el major i més luxós prostíbul a cel obert d’Europa.

A continuació podeu veure la posició que ocupa la gàrgola en la Llotja, i la situació i direcció en què es trobava el famós bordell de València:

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here