Continuant amb la sèrie d’apunts sobre el patrimoni arquitectònic de València que, per la ignorància d’uns, l’avarícia d’uns altres i el menyspreu pel patrimoni històric de molts, ha desaparegut de la ciutat al llarg dels últims temps, volia ara parlar-vos de dos magnífics portals que, contràriament al que va passar amb els de Quart i Serrans, van ser enderrocats amb la resta de la muralla gòtica per no tindre en aquell moment cap funció específica que justificara el seu manteniment.
Cal recordar que les dues portes que es lliuraren de la demolició, les esmentades de Quart i Serrans, ho va ser perquè en aquella època es feien servir com a presons. I tot com a conseqüència de què l’anterior recinte penitenciari que tenia la ciutat, l’antiga Casa de la ciutat (una altra joia gòtica i renaixentista desapareguda, que es trobava on ara estan els jardins del Palau de la Generalitat), va ser enderrocat degut a la ruïna causada per un gran incendi… Atzars de la vida!
Aquell fet tan casual és el que fa que ara els valencians i els visitants de la nostra ciutat pugam gaudir de la majestuosa presència d’aquests emblemàtics portals de la ciutat.
L’any 1865 es va derruir la muralla cristiana medieval de València.
Tot just 3 anys abans d’aquest enderroc, el 1862, el viatger francès Antoine de Latour descrivia el recinte emmurallat del Cap i casal amb aquestes paraules: «València posseeix encara belles muralles emmerletades. El seu recinte que, semblant a la cintura d’una bella llevadora, s’ha anat eixamplant amb el pas dels segles, sota els gots, els àrabs i els cristians en la seua forma i extensió actuals, des del regnat d’En Pere IV d’Aragó l’any 1356»:
Aquell esdeveniment, l’enderrocament de les muralles, va transformar de manera irrevocable el panorama urbanístic configurat durant l’època medieval. No només el llenç defensiu va ser víctima d’aquella decisió, sinó que, a més a més, deu de les dotze portes que el jalonaven van sucumbir a la piqueta, algunes d’elles de gran bellesa i grandiositat.
Una d’aquelles deu portes que va sucumbir en aquell enderroc va ser l’anomenat Portal Nou, que va estar situat a la plaça que actualment duu aquest mateix nom, més coneguda per ser l’indret on cada any es planta la falla de Na Jordana:
En origen d’aquest portal era una simple obertura en el mur, però l’any 1419 el Rei va autoritzar la construcció d’un nou portal d’acord amb la necessitat del major trànsit de persones i de carros que, procedents fonamentalment de l’horta de Campanar, així ho demanaven.
Així, es va construir un nou portal flanquejat per dues torres circulars que seria acabat el 1474, amb un aspecte prou semblant al de les torres de Quart. Davant d’aquesta porta es construiria l’any 1606 el pont de Sant Josep.
Ara a continuació vos presente una interessant comparativa d’imatges presses des del mateix punt de vista, de l’”abans” i el “després” de l’enderroc d’aquell magnífic portal gòtic del què, dissortadament, ja no podem gaudir:
Un altre d’aquells deu portals que van desaparèixer amb la resta de la muralla, va ser la Porta del Reial.
Aquesta porta, situada just enfront de l’actual Pont del Reial, conduïa al Palau Reial situat a l’altre costat del riu, extramurs de la ciutat:
Un meravellós Palau destruït també absurdament durant la defensa de la ciutat contra les tropes de Napoleó Bonapart, fet del què he parlat en alguns apunts anteriors.
Aquesta porta es componia, en el seu origen, d’una embocadura amb un arc obert al mur, fins que en l’any 1599 va ser traslladada de lloc uns metres per fer-la coincidir amb el Pont del Reial, amb la finalitat de realçar els fastos amb ocasió de les noces del rei Felip III que van tindre lloc a la Catedral de València.
L’any 1801 aquesta porta va ser substituïda per una altra de majors dimensions formada per tres obertures, les dues exteriors adintelades i la central més gran formada per un arc de mig punt. La seua part superior es trobava coronada per les armes de la ciutat.
Per a fer-nos una idea exacta de com era, cal dir que aquella porta era similar a l’actual Porta de la Mar, construïda en època del franquisme com a monument als caiguts en la Guerra civil espanyola, d’ahí la creu que hi existeix en el seu centre i que, lògicament, en el seu model original no hi existia.
Igual que he fet anteriorment amb el portal Nou, hi adjunte a continuació una comparativa d’imatges preses des del mateix punt de vista de l’”abans” i el “després” de l’enderroc d’aquesta porta neoclàssica:
Un parell de portals desapareguts que, d’existir actualment, donarien més monumentalitat històrica a l’actual ciutat de València.
