UNA PASSEJADA PEL DESAPAREGUT BARRI JUEU DE VALÈNCIA.

0
1246

Si passegem per indrets com el carrer del Mar, el carrer de la Pau o per davant de la Universitat literària o del Col·legi del Patriarca, ho estarem fent, potser sense adonar-nos-en, per llocs on s’ubicava l’antiga jueria de València, l’anomenat “Call “o barri jueu:

 

Cap rastre físic ni record roman a hores d’ara d’aquella jueria, una de les més importants que hi va haver a la Corona d’Aragó fins a la seua desaparició l’any 1391.

Jaume I va donar el vist i plau per a la seua presència a la zona del carrer del Mar, després de la seua entrada a València, carrer que històricament va ser el seu eix comercial. La seua extensió es corresponia amb la de la parròquia de Sant Tomàs, una de les tretze primeres parròquies cristianes de la ciutat, les anomenades “jaumines” o de “reconquesta”.

El gran creixement demogràfic que tingué el Cap i Casal durant el segle XIV va atreure noves famílies jueves procedents, tant del sud peninsular islàmic com d’altres territoris de la Corona d’Aragó i d’altres regnes cristians. Per això, el Call de València va anar creixent a través de successives ampliacions, fins a arribar a comprendre part de l’actual carrer de Poeta Querol, el Col·legi del Patriarca i la Universitat de la Nau.
Arribà a comptar fins amb 3 sinagogues, sent el seu carrer més important el del Mar, com he esmentat adés.

El soc jueu s’ubicava aproximadament on ara es troba la plaça de Margarida de Valldaura. Allà hi treballaven les persones dedicades a l’artesania, dedicades a la sabateria i el tèxtil (sastres, teixidors, tintorers), als articles de luxe (metall, orfebreria), ubicats en obradors i botigues que sovint es donaven en lloguer.

La fi de la jueria a València es va produir el 9 de juliol de 1391, quan va ser assaltada per una multitud, dins d’una onada d’antisemitisme jueu generalitzat que es va produir en aquell temps per tot arreu de la Península. Aquell dia es coneix amb el nom del “Pogrom jueu”.

Arran de l’assalt, el Call va resultar en bona part saquejat i destruït, i molts dels seus habitants van ser assassinats o obligats a convertir-se forçosament al cristianisme. Molts dels jueus supervivents d’aquella jornada van fugir a altres jueries del Regne de València o d’altres regnes de la Península.

Hi adjunte un plànol de la València actual, on es pot veure els límits de la primera jueria establerta a la ciutat l’any 1240 (en verd), i també l’extensió que arribà a tindre el Call el 1391 quan va ser assaltat i destruït (en blau):

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada