Una cicatriu al bell mig de València.

2
2650

Quan passegem per l’Avinguda de l’Oest de València ho estem fent, tal com assenyale a l’encapçalament d’aquest apunt, per una vertadera cicatriu urbana que va ser oberta en el centre històric de la ciutat fa tan sols 70 anys.

Seguint el model de ciutats com París o Roma, a València es van projectar a finals del segle XIX i principis del XX diverses operacions d’obertura de grans i modernes avingudes en el seu nucli antic. 

Aquelles operacions responien a una visió higienista de l’urbanisme, molt de moda en aquells temps, què tenien com a propòsit principal “sanejar” els nuclis antics, molt deteriorats al llarg dels segles, amb carrers i habitatges que presentaven a sovint unes condicions higièniques molt deplorables. El component d’especulació del sól, amb uns interessos que beneficiaven fonamentalment els d’una part de la burgesia local, més apegada al poder, també hi va estar present. 

Una d’aquestes operacions que pretenien “higienitzar” el casc antic de la ciutat va ser la de l’Avinguda de l’Oest

Avinguda de l’Oest (fotografia de J.M. Azkárraga).

Un altre dels arguments que ja en el primer projecte de Federico Aymaní de 1911 es van esgrimir per a obrir aquesta avinguda, va ser el de millorar l’accés dels carruatges dels venedors i comerciants que aplegaven de fora de València per arribar al Mercat Central, molt lògic si considerem que havien de transitar forçadament pels estrets carrerons retorçats dels barris del Carme i Velluters fins a arribar-hi.

El que va ser arquitecte major de la ciutat durant diverses dècades, Javier Goerlich, va redefinir i mamprendre aquell projecte inicial d’Aymani l’any 1929, amb la intenció de convertir l’avinguda de l’Oest en «la porta a la ciutat des de Madrid». En la capçalera de l’apunt podeu veure una imatge d’aquella proposta de l’arquitecte valencià (propietat de la Fundació Goerlich).

Seguint l’esquema de la Gran Via madrilenya, Goerlich va projectar una avinguda amb edificis alts i moderns, alguns d’estil racionalista i acabats arrodonits, imitant l’estil “vaixell” que feia furor a la capital de l’estat d’aquella època. Hi podem veure’n alguns exemples en els cantons de l’avinguda amb els carrers d’En Sanz o Sant Vicent.

Les obres de demolició per obrir el primer tram fins a l’església de Sant Joan del Mercat van fer desaparèixer uns 600 habitatges, d’edificis que no comptaven el la majoria dels casos amb unes condicions higièniques mínimes, com ara una adecuada ventilació, electricitat, aigua corrent o desaigües. Aquelles obres van arrencar l’any 1940, durant l’alcaldia de Joaquín Manglano, baró de Càrcer, títol nobiliari que va servir per donar-li nom a l’avinguda.

Av. de l’Oest, any 1953 (fotografia R.Solaz).

Després de la riuada de 1957 hi va haver un intent de donar continuïtat a l’avinguda i acabar el projecte inicial que arribava fins a la plaça del Portal Nou. Sortosament no s’hi va dur finalment a terme, en part per l’oposició dels veïns del barri del Carme i d’algunes entitats cíviques de la ciutat.

Els plans especials del centre històric que es van aprovar en els anys 90 del segle passat, van donar carpetada definitiva al projecte de perllongar aquesta avinguda fins al Portal Nou.

Vos deixe l’enllaç a un interessant documental sobre aquest projecte i sobre el que ha suposat l’obertura d’aquesta avinguda per a la ciutat. En ell hi descobrireu moltes claus i aspectes inèdits o desconeguts. Vos aconselle la seua visualització:

Gaudiu-lo!

Subscriu

2 COMENTARIS

  1. Vicent Blasco Ibáñez va ser la pesta de València. Destruir València perquè un manyo havia de trobar-li defectes i acabar amb la seua memòria.

  2. Darrere del carrer Borseria hi ha edificis que van ser pensats dins del marc de la nova avinguda de l’Oest, que s’haguera carregat tot el Carme.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here