Una sorprenent Terra ja esfèrica, a la Porta de l’Almoina de la Catedral.

Giordano Bruno, astrònom i filòsof italià, va morir a la foguera l’any 1600 per blasfèmia, heretgia i immoralitat, com a conseqüència dels seus ensenyaments sobre els múltiples sistemes solars i sobre la infinitud de l’univers.

Galileu Galilei, astrònom i matemàtic italià, va ser condemnat per la Inquisició en 1633 per les seues troballes i divulgació, entre d’altres coses, sobre el Sistema solar.

Nilolau Copèrnic, astrònom polonès, va formular en 1536 la teoria heliocèntrica del Sistema solar, en què afirmava que la Terra girava sobre si mateixa un cop al dia, i que un cop a l’any feia una volta completa al Sol. Hi va rebre moltes crítiques i l’església catòlica va perseguir les seues idees heliocèntriques desprès del Concili de Trento.

Dit tot açò sobre aquests extraordinaris personatges històrics, ara explicaré que si passegem pel costat de la porta romànica de la Catedral de València, la de l’Almoina, construïda en el segle XIII, i ens hi fixem bé en les escenes llaurades en els capitells situats a les columnes de la seua esquerra (mirant-la frontalment), hi observarem un món, el nostre planeta Terra, representat concretament en una les dues primeres escenes de l’esquerra.

Totes aquestes escenes, les de la part esquerra, són representacions del primer llibre de la Biblia, el Gènesi.

El món que estem observant està relatat en aquest llibre, en el seu capítol 1, 2, i diu: “Al principi va crear Déu el cel i la Terra. La Terra, emperò, estava informe i buida, i les tenebres cobrien la superfície de l’abisme. I l’esperit de Déu es movia sobre les aigües”.

Però potser el que ens pot resultar sorprenent de la representació d’aquesta escena de l’Antic Testament és que la Terra representada no és plana ni circular, sinó que és ja esfèrica. Una representació del nostre planeta, tal com sabem que és ara en el segle XXI, feta en el segle XIII, tres segles abans dels esdeveniments que acabe d’esmentar al principi de l’apunt.

I tres segles abans també de què Magallanes i Elcano completaren la primera volta al món “para recorrer y descubrir toda la redondeza del mundo“, tal com vadir Elcano.

Hi adjunte una fotografia del capitell, a on hi he marcat amb una fletxa blava la representació esfèrica de la Terra. Hi adjunte també una fotografia de la Porta, on hi he encerclat amb blau el lloc on es troba, perquè la pugau localitzar fàcilment.

Representació d’un món esfèric, a la porta de l’Almoina de la Catedral de València (fotografia pròpia)
Encerclat en blau, l’indret on podeu trobar la representació d’una Terra esfèrica a la porta romànica de la Catedral de València (fotografia pròpia)

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una curiosa rectificació en la construcció de la Catedral de València.

Una curiositat més de les moltes que té la Catedral de València...

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...