En diversos apunts que vaig publicar anteriorment, vaig parlar de les sorprenents troballes que podem fer de l’antiga muralla que envoltava la ciutat de València en l’època islàmica.
Alguns dels seus llenços i torres es poden encara localitzar a l’aire lliure, però altres fa molts anys que deixaren de ser visibles per romandre a l’interior de diversos habitatges de la ciutat, principalment ubicats en el barri del Carme.
En aquells apunts explicava que, en indrets tan variats com un forn de pa, una residència d’estudiants, una tenda d’artesania o un local per a fer tatuatges, podem fer troballes d’aquella muralla.
L’explicació d’aquest sorprenent fet es troba en què quan va ser construïda la muralla gòtica de València a mitjans del segle XIV, sota el regnat de Pere IV, molts dels trams de l’antiga muralla defensiva de Balansiya (nom que rebia la València islàmica) van ser poc a poc enderrocats amb el pas dels anys, perduda ja la seua utilitat defensiva, per tal d’obrir la ciutat cap a la nova muralla construïda.
Alguns altres, però, no van ser derruïts, sinó que van passar a integrar-se en els habitatges de la ciutat, normalment com a murs de càrrega o com a mitjaneres per a separar diferents cases. La seua extraordinària robustesa els feia de molta utilitat per a aquesta funció.
Paradoxalment, gràcies a això a hores d’ara encara podem gaudir d’alguns llenços i d’algunes de les torres defensives d’una de les muralles més belles i robustes que existien en Al-Àndalus, com la va descriure el cronista andalusí Al-Udri.
En aquest mapa que mostre a continuació, podeu veure el traçat complet de la muralla dins de Ciutat Vella, i les àrees on podem trobar-ne troballes:
La presència d’un llenç de muralla i torre en el històric forn de pa Muntaner, situat en la cantonada dels carres Roters i Palomino, ens indica que la muralla enfilava exactament l’actual traçat del carrer Palomino. De fet, podem considerar-lo com un element urbanístic “fosilitzat” de l’època musulmana de la ciutat.
El traçat de la muralla al llarg d’aquest carrer ha desaparegut en la seua major part. Solament roman el llenç de l’esmentat forn de pa i, sorprenentment, una torre pràcticament completa a l’interior d’una finca de veïns situada a uns 30 metres de distància del forn, ben visible en el seu pati i a la seua escala.
La porta de la finca, de vidre i ferro, roman normalment tancada, però des del carrer deixa entreveure a través del cristall el seu pati interior on podem observar la base de la ben conservada torre de la muralla, que vaig poder fotografiar des de fora.
Com a fet anecdòtic puc dir que les vegades que he passat per aquest carrer i m’he parat per tornar a observar-la, sempre he vist algunes cartes i fullets de propaganda incrustats en algú dels buits de la seua maçoneria, que segurament el carter, a manca de busties de correus, ha deixat allà.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies que mostren la situació de la porta de l’esmentat habitatge del carrer Palomino amb una fletxa groga, per a què pugau localitzar-la amb facilitat, així com la base de la torre que es pot observar en el seu pati, amb les cartes de correus allà presents:
