La València dels visigots, hereva de la romana, va ser presa pels musulmans comandats pel general islàmic Tarik l’any 714. En aquell any és possible que la muralla construïda en temps dels romans encara podria tindre alguna funció defensiva, encara que no ho sabem amb seguretat.
El que sí que està documentat historiogràficament és una primera menció a les muralles de València per part d’un geògraf i metge persa, Al-Razi, qui en el segle X va descriure la ciutat de València amb un recinte emmurallat de quatre portes, les mateixes que tenia el recinte romà.
No obstant això, no va ser fins al segle XI, amb el naixement de la nova Taifa de Balansiya, quan es va iniciar un nou període urbà en què l’increment de la població i els atacs berbers procedents del nord d’Àfrica van fer necessària l’ampliació de la ciutat i la construcció d’un nou perímetre defensiu.
La nova muralla islàmica que es va erigir era de construcció robusta, i en ella s’obrien 7 portes. El seu constructor va ser el governador de la primera taifa islàmica de València, Abd al-Aziz ibn Abi Amir, descendent del gran cabdill musulmà Al-Mansur, qui va començar a regnar a la ciutat de València l’any 1021, amb tan sols quinze anys d’edat. El cronista Al-Udri va dir d’aquella muralla que “no es coneix a Al-Andalus ciutat de murs més perfectes i més bonics“.
La muralla, construïda sota la seua governació entre els anys 1021 i 1061, estava feta de tàpia de formigó amb farciment de pedres, i tenia torres de planta semicircular fetes amb maçoneria. Aquestes torres eren sòlides i massisses fins a l’últim pis, on s’obria una estança voltada per guarir el cos de guàrdia. Les torres estaven situades a una distància d’uns 26 metres unes d’altres.
A hores d’ara, passats ja quasi un mil·lenni des de la seua construcció, encara podem trobar a València restes d’aquella muralla, del seu llenç i de les seues torres, les quals en la majoria d’ocasions podem trobar-les integrades dins del parcel·lari urbà, servint de mitjana de separació en alguns edificis.
Aquest és el cas d’una illa de cases situada al costat del portal dels Serrans, delimitada per la plaça dels Furs i els carrers de Blanqueries, Roters i de les Roques.
Ací la muralla es fa ben visible en diversos habitatges i negocis, dels quals he parlat en aquesta web en anteriors apunts. Ací teniu els enllaços:
Un dels edificis que formen aquesta illa de cases és el que alberga la Fundació Florida State University, una universitat pública i residència d’estudiants nord-americana, que se situa just enfront del portal dels Serrans.
Durant la rehabilitació que es va fer en aquest edifici fa uns anys, es van descobrir un llenç de muralla islàmica enmerlelat, l’únic que conserva els merlets a València, i una torre cantonera que era originalment de tres quarts, ja que just ahi la muralla feia un brusc canvi de direcció d’uns 120º.
Aquesta torre cantonera, que es conserva aproximadament en uns 90º dins del propi edifici, presenta la curiositat de que el seu perfil és perfectament observable des de l’aire, en una disposició que ha condicionat la construcció del teulat de l’edifici.
En aquestes fotografies preses des del portal dels Serrans, és pot observar perfectament:
Ací podeu veure sengles fotografies de com es conserva aquesta torre a l’interior de l’edifici:
