Una torre de fa mil anys, al bell mig del barri del Carme.

Explicava el cronista musulmà Al-Udri, allà pel segle XI, que durant el govern d’Abd-al-Aziz (el primer governador de la taifa de Balansiya, nét d’el famós cabdill musulmà Almanzor) es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València.

A jutjar pels seus comentaris, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar islàmica dins d’Al-Andalus, ja que la va descriure de la següent manera: “No es coneix a l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.

Les muralles islàmiques de Balansiya es van construir entre els anys 1021 i 1061, utilitzant la tècnica constructiva del tàpia de formigó amb farciment de pedres, prou comú en aquells temps.
Les torres defensives originals d’aquella magnífica muralla tenien una planta semicircular. En el segle següent, les que es van construir de nou van evolucionar a una forma de planta quadrada. Per tant, podem esbrinar la seua època de construcció només considerant la seua forma.

Les torres eren massisses fins al darrer pis, en què s’obria una estança voltada per facilitar la defensa. Es col·locaven a una distància entre una i altra d’aproximadament 26 metres.
L’amplada mitjana d’aquella muralla era d’uns 2,25 mts., la qual cosa li donava una extraordinària robustesa. Cal recordar que va aguantar perfectament els durs setges als que van sotmetre a la ciutat de València les tropes del Cid i desprès les del rei Jaume I.

En l’apunt anterior havia parlat de la posada de l’Àngel, una de les posades històriques que tingué València fins que va ser tancada després de la gran riuada que va patir la ciutat l’any 1957, ja que va quedar completament destruïda.

Comentava en aquest apunt que la posada es trobava enganxada a un llenç i a una torre de l’antiga muralla islàmica, coneguda com la torre de l’Àngel. Precisament aquesta torre va ser una de les que s’hi van construir durant el regnat d’Abd-al-Aziz. Podem veure el seu aspecte de prop en la fotografia de capçalera d’aquesta entrada.

Aquesta torre i el llenç de muralla, en un estat actual lamentable de mig abandonament, podem veure-l’s en un solar tancat per una reixa que es troba en el carrer d’en Borràs, molt a prop de l’esmentada plaça de l’Àngel. Allà podem gaudir d’aquest autèntic monument de l’arquitectura defensiva musulmana, que ha resistit el pas de mil anys d’història de València, la qual cosa parla per si mateixa de la extraordinària robustesa que la va caracteritzar, tal com assenyalava el cronista Al-Udri.

En aquesta vista de Google maps indique la seua localització:

La seua rehabilitació integral, junt a la resta de restes arqueològiques islàmiques que es troben en les proximitats, va ser aprovada pel actual consistori municipal, encara que està pendent la redacció i aprovació del projecte definitiu i la data d’inici de les obres.

Hi adjunte algunes fotografies de la torre i del llenç de muralla adossat:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un forat en la muralla islàmica de Balansiya?

Un forat en l'antiga muralla islàmica de València. Quina utilitat podria tindre?...

La Muralla islàmica sota l’antiga Universitat de València.

L'antiga muralla que envoltava la Balansiya andalusí, s'ens apareix de nou en els fonaments de l'antiga Universitat de València...

L’únic llenç de la muralla islàmica de València conservat amb el seu pas de ronda.

El pas de ronda sobre la muralla islàmica de Balansiya...

Els forats de la tàpia utilitzada per construir la muralla islàmica de València.

Encara podem observar la tècnica constructiva que es va utilitzar per a fer una muralla feta fa mil anys...

La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Un testimoni del passat islàmic de la ciutat...

Un edifici construït en el buit deixat per l’antiga muralla islàmica de València.

Un testimoni més de l'antiga muralla que va envoltar la València islàmica...