Si passegem per dins del llit del Túria, ara enjardinat, entre els històrics ponts dels Serrans i de la Trinitat, pel costat de la paret de l’ampiu que dóna al centre històric de la ciutat, si observem l’esmentada paret “amb ulls curiosos”, hi podem veure una sorprenent successió d’argolles metàl·liques, en una quantitat aproximada de cinquanta, separades entre sí entre metro i mig i dos metres l’unes de les altres.
Ací podeu veure-les:
Encara que rovellades, pel seu aspecte denotarem que no són massa antigues. I efectivament, així és.
El seu origen es remunta a l’any 1886 quan es va instaurar, dins del llit del riu, un mercat de cavalleries i bestiar que es celebrava tots els dijous de l’any.
Allà acudien centenars de venedors i de compradors, majoritàriament hortolans dels pobles propers a València, abillats amb les seues bruses negres i barrets característics. Però també una infinitat de curiosos que anaven a gaudir de veure ben a prop els animals i de presenciar els tractes de compravenda que allà s’hi produïen.
En la següent fotografia podem veure l’ambient que es respirava en aquest mercat, i alguns cavalls nugats a la paret amb cordes nugades a les argolles:
Disortadament, la “riuà” que va patir València en 1957 va replantejar moltes coses a la ciutat, i entre elles aquesta fira de bestiar setmanal, que deixà de celebrar-s’hi arran d’aquell trist esdeveniment.
En els anys 1960, arran de la paulatina motorització del camp i la ciutat, el mercat de cavalleries deixà de celebrar-se definitivament a València.
A hores d’ara l’única cosa que ens queda en el record són aqueixes argolles que s’utilitzaven per tindre nugats a la paret els animals d’aquell curiós i tradicional mercat.
