Si passegem per la plaça de Manises de València, una preciosa plaça envoltada per nobles i històrics edificis com ara el Palau de la Generalitat o el Palau del Marquès de l’Scala, entre d’altres, potser ens cridarà l’atenció trobar en la seua part central, just al costat d’un xicotet jardí, una curiosa columna toscana d’aspecte antic sobre la qual es troba una estàtua.
Aquesta estàtua, feta de bronze, és la d’un antic conqueridor espanyol, Francisco Pizarro. Potser alguns es preguntaran al passar per ahi què fa aquella antiga columna solitària desubicada en aquesta plaça, fent-li de peanya a Pizarro.
Si ara passegem per una altra de les places del centre històric de València, la del Portal Nou, ben coneguda per ser el lloc on es planta la falla de Na Jordana cada any, possiblement ens farem la mateixa pregunta en trobar-ne una altra pràcticament idèntica a la de la Plaça de Manises. En aquesta ocasió, la columna li fa de peanya a una imatge de la Mare de Déu del Carme.
Però no acaba ací la història.
Perquè fora de València podem trobar una altra columna idèntica a l’Eliana, i quatre més similars, però d’estil jònic, al poble de Montcada. I totes elles d’una procedència que sembla ser la mateixa.
La pregunta que ens ve al cap, òbviament, no pot ser una altra més que la següent: què fan totes aquestes antigues columnes desubicades per diferents indrets de València i dels pobles dels seus voltants?
La resposta a aquesta pregunta la podem trobar en una resolució que va fer el Consell Valencià de Cultura en novembre del 2010.
Aquella resolució, que parlava de la remodelació dels jardins de l’antic Hospital de València, deia, entre altres coses, el següent: “Com és sabut, el conjunt arquitectònic, mèdic i hospitalari que incloïa les dues institucions va ser demolit en la seua major part a principis dels anys seixanta, en el si d’una vasta operació especulativa, duta a terme malgrat el rebuig públic i els dictamens de la Comissió Provincial de Monuments. L’operació especulativa es va aturar, i la Diputació de València va ser obligada a crear un jardí arqueològic on es van conservar les restes. Les columnes del creuer derruït van ser disseminades pel jardí o repartides per la ciutat“.
L’enderroc de l’històric Hospital General de València durant els que podriem anomenar “anys de la piqueta”, els 1960-70 (que anomene així per la gran quantitat de patrimoni històric i arquitectònic que va ser derruït, en bona part per satisfer determinats interessos relacionats amb l’especulació urbanística), és la crònica de l’espoli d’un dels conjunts més destacats de l’arquitectura renaixentista valenciana.
Algunes de les columnes “desaparegudes” d’aquell espoli, a les que fa esment la resolució del Consell de Cultura com hem pogut llegir, van seguir i inexplicats i curiosos camins, fins arribar a les places de Manises i del Portal Nou a València, o a les localitats de l’Eliana i Montcada, on podem trobar-les a hores d’ara.
Hi adjunte a continuació una fotografia de les columnes que podem trobar a l’actual Jardí de l’Hospital, germanes de les que he parlat en aquest apunt.
