En el segle XV es va realitzar l’última gran ampliació de la Catedral de València. Aquelles obres es coneixen com les de la “Arcada Nova“, i van consistir en allargar un cos la nau de la Catedral fins a integrar-hi la torre del Micalet i l’Aula Capitular, que fins llavors havien romàs exemptes.
La nova façana resultant d’aquella ampliació, als peus de la Catedral, va incorporar una nova porta gòtica. Aquella porta, probablement senzilla en el seu disseny, va considerar-se ja decadent en el seu estil arquitectònic en el segle XVII, i poc digna de formar part d’una Catedral Metropolitana tan important com era la de València.
L’any 1621 va morir na Mariana Mont d’Aguilar, una rica vídua veïna de València. En fer-ho sense descendència directa, va ordenar el seu testament en favor de la seua neboda, Petronila Dionisia de Mont. La condició testamentària que posà la vídua va ser la de què la seua fortuna havia de servir per construir una nova porta als peus de la Catedral, substituint l’existent gòtica, “una portada y puertas de dicha Santa Yglesia, llamada del Campanar, muy sumptuosa…”, a fi de realçar la figura del Micalet.
Fa un temps vaig escriure un apunt sobre aquesta desapareguda porta gòtica, i la seua probable localització actual. Ací teniu l’enllaç a aquell article:
Els desitjos de na Mariana Mont encara tardarien un temps en fer-se realitat. Perquè no va ser fins l’any 1701 quan es va organitzar un concurs de projectes per construir-hi una nova portada, concurs que va ser guanyat per Konrad Rudolf, arquitecte alemany que formava part del seguici de l’arxiduc Carles d’Àustria.
Konrad va guanyar amb un projecte en el qual s’assajava, per primera vegada a la Península, una façana barroca amb interseccions de superfícies còncaves i convexes, trencant amb el tradicional disseny de façanes planes.
Fa un temps vaig escriure també un apunt sobre aquesta meravellosa portada barroca. Ací podeu trobar l’enllaç:
És un fet prou desconegut, però, que en agraïment a aquella generosa donació que va fer possible construir l’actual porta dels Ferros, les restes de Mariana Mont i de la seua neboda Petronila descansen sota una làpida de color negre situada tot just sota l’arc d’entrada d’aquesta portada, just en el lloc on es troben les portes d’entrada de fusta.
Malauradament, a força de ser trepitjada repetidament, en trobar-se situada tot just al centre del pas de la porta, la llarga inscripció que hi figurava en memòria de la benefactora s’ha esborrat en gran part, fent-la pràcticament il·legible en l’actualitat.
Hi adjunte a continuació unes fotografies que vos permetran localitzar l’indret exacte on es troba aquesta làpida:
Malauradament, quan es van col·locar els dos grans portons de fusta sota l’arc de la portada, es va perforar la làpida, en trobar-se situada tot just al mig del pas d’entrada a la catedral. Podeu veure-ho en la següent fotografia:
