Uns curiosos arcs encegats, al jardinet de l’església de Sant Agustí.

1
1336

Si passegem pel carrer de Guillem de Castro, a l’altura de l’església de Sant Agustí, al seu costat veurem un xicotet jardí, en la seua confluència amb el carrer de la Nostra Senyora de Gràcia.

En aquesta vista de Google maps, podeu veure la seua situació:

Jardí situat junt a l’església de Sant Agustí (Google maps)

Aquest espai enjardinat, de reduïdes dimensions, s’ens apareix tancat per una de les seues parts per la mitgera de la nau de l’església, en la qual apareixen alguns finestrals de les seues capilles laterals.

Vista del jardí de Sant Agustí (fotografia pròpia)

Si observem “amb ulls curiosos” precisament aquesta mitgera, hi descobrirem el que semblen ser diversos arcs encegats. Per la seua forma i aspecte, deduirem que són realment antics.

Arcs encegats de la mitgera de l’església de Sant Agustí (fotografia pròpia)
Jardí de Sant Agustí, amb el seus arc encegats (fotografia pròpia).

L’orde dels Agustins, arribats a València l’any 1258, van alçar el seu convent l’any 1307, llavors extramurs de la ciutat.

El lloc que els va ser concedit per edificar-lo es trobava al costat de l’antiga via Augusta, després anomenada Via de Sant Vicent, ja que conduïa al monestir de la Roqueta, on la tradició indica que va ser soterrat Sant Vicent Màrtir, després de ser martiritzat pels romans.

La construcció de la nova muralla cristiana a mitjans del segle XIV, va incloure el convent ja dins de la ciutat, intramurs, però pegat a la muralla i al costat de la porta de Sant Vicent, un dels seus portals “grans”.

Amb el pas dels anys el convent va anar ampliant-se, arribant a comptar amb dos claustres i una important biblioteca de més de 120.000 volums.

El primer dels seus claustres, construït en època del gòtic, quedava pegat a la nau de l’església. El seu segon claustre, construït a continuació del primer i separat d’aquest pel seu refectori i la biblioteca abans esmentada, va ser construït en estil renaixentista, a principis de segle XVII.

En el plànol del pare Vicent Tosca de 1704, podem veure perfectament el conjunt monàstic amb els dos claustres:

Conjunt monàstic de Sant Agustí, encerclat en roig.

Si ens fixem atentament en els arcs encegats que haviem descobert a la paret del jardí, obsevarem que alguns d’ells són apuntats, característics del gòtic. Per la qual cosa, i coneixent ja una mica la història d’aquest conjunt monàstic, podrem fàcilment deduir que aquests arcs encegats que ara veiem al jardí, corresponien al primer claustre gòtic que es va construir al convent.

Ací podem veure una antiga fotografia d’aquest claustre:

Antic claustre gòtic del convent de Sant Agustí.

Disortadament, ambdós claustres van ser derruïts l’any 1904, deixant com a únic vestigi de la seua existència els arcs encegats que podem observar al jardí.

Com a fet curiós cal assenyalar que després de la exclaustració produïda en 1836, com a conseqüència de la Desamortització de Mendizábal, el conjunt va passar a ser presó i correccional fins al 1893 (cal dir que va ser el primer centre correccional obert en el món, on les condemnes estaven orientades a la reinserció dels presidiaris a la societat), acollint-hi als presos que albergaven les torres de Quart i dels Serrans (aleshores presons), en les quals les condicions higièniques i de seguretat eren molt deficients.

Una volta enderrocats, els solars que ocupaven els claustres van ser venuts, i sobre ells es va instal.lar el primer mercat d’Abastos de la ciutat, fins a l’any 1948. Sobre el solar del claustre renaixentista es va construír l’any 1954 l’edifici d’Hisenda, i sobre el del gòtic es va fer el jardinet del què estem parlant en aquest apunt.

De tot aquell gran conjunt monàstic només ens ha quedat l’actual església de Sant Agustí, així com els arcs encegats, testimonis muts d’un dels claustres d’aquell gran conjunt conventual ja desaparegut.

Subscriu

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here