Per primera vegada, l’àrea d'”Igualtat”, amb diputada i pressupost propi, entrat a la Diputació de Castelló. I ho ha materialitzant-se amb 174.200 euros, amb l’elaboració del Primer Pla d’Igualtat amb què contarà esta institució i de la mà de la figura de la vicepresidenta, Patricia Puerta que també és a la vegada la responsable d’àrees com Benestar Social. Tota una declaració d’intencions que molts esperen que no es quede únicament en paraules. Este 25 de Novembre, jornada d’eliminació de la violència contra les dones, Actualitat Valenciana, s’apropa a conèixer un poc més com serà i què farà esta nova àrea.
-Sra. vicepresidenta, com es conjuga eixe ‘canvi’ en una institució que alguns qualifiquen d’obsoleta‘ quan s’arriba i es comença per abordar una àrea com la igualtat?
“Bé…’obsoleta’ i efectivament que volem que siga la Diputació del canvi i precisament perquè el que volem és que els ajuntaments s’empoderen i donar-los les eines per a fer-ho fan que precisament fets com el que la vicepresidència ostente les àrees d’igualtat i de Benestar Social està fet a consciència. A més a més són dues àrees transversals i que ens permeten també treballar per lluitar contra la despoblació que pateixen tants municipis. Més del 8’% són xicotets municipis i per tant cal dotar-los d’eixes eines”.
– La Diputació, respecte a la Igualtat ha començat donant exemple tractant de posar en marxa el Primer Pla d’Igualtat. Com ha caigut això en esta casa? Com s’ha rebut?
“...Això com cau?, dons de moment tenim el suport de tot el món. Sí que vull deixar clar, però, el temps. Van arribar ací i efectivament ni existia àrea d’igualtat, ni pressupost i l’únic que s’havia fet era, amb la col·laboració de la Fundació Isonomía, elaborar uns manuals de llenguatge no sexista, de feia 3 anys que encara estaven en caixes i no s’havien ni repartit!“. El primer que vam fer és repartir entre els municipis i el personal de la casa perquè, almenys el personal tinga un manual...per dir-ho d’alguna manera, “d’instruccions” de com utilitzar el llenguatge a l’àmbit administratiu, ‘amb propietat?, com cal”.
“Així que com la llei marca des de fa 12 anys, també per les administracions públiques, hem realitzat el diagnòstic de situació i el 2020 podrem començar a elaborar eixe Pla d’Igualtat i s’ha creat ja una comissió on estem tenint la col·laboració de tot el món”.
-I parlant d’eixe diagnòstic a l’administració, per la seua experiència...sense referir-nos de metodologies per fer eixe estudi rigorós, però vosté ha passat per sindicat, per l’àrea de turisme, ara en esta casa...on falta més feina per fer?
“A veure – La vicepresidenta entorna els ulls i dibuixe un somriure de resignació abans de contestar- , per desgràcia a la nostra societat queda molt per fer en matèria de gènere. Pel que fa a l’àmbit de la institució no m’aventuraré a fer una anàlisi sense tindre un diagnòstic però sí que és cert que a l’administració pública, aparentment sembla que ni hi ha eixa desigualtat però si raques sí que hi ha ‘escletxa salarial’, que no s’identifica perquè la gent pensa només en el que cobra més un home que una dona per fer el mateix treball però per exemple, l’escletxa pot vindre perquè hages de fer un treball que haja de ser de vesprada i per temes de conciliació...tal com estem ara...els que tenen més predisposició són els hòmens amb la qual cosa cobraran unes hores extra a les que la dona no accedirà. A igual salari base hi ha escletxa salarial a final d’any”
“I si açò ix, i passa a l’administració pública ja no parlem de l’empresa privada i més en sectors com ara el que comentaves del turisme on a més també existeix eixa discriminació. Afortunadament també és cert que s’està trencant amb eixe rol preestablert que s’assigna per eixa societat patriarcal perquè hi ha empreses que estan fent coses perquè això canvie perquè la realitat està canviant”.
-Parlem d’eixes realitats de la discriminació i fins i tot la violència unides als temes de despoblació. Quan parlem de temes de maltractaments i violència de gènere veiem que per les víctimes que viuen en xicotets nuclis, la situació de poder demanar ajuda o inclús denunciar al maltractador en un nucli on tot el món se coneix, encara és més complicada. Com pot actuar la Diputació i l’àrea d’Igualtat ahí?
“Es pot actuar i es deu actuar a més són zones on cal actuar amb major ímpetu. 
Una de els principals vessants és la formació i l’educació i ahi sí que vull incidir perquè precisament per este 25 de novembre hem fet un concurs de relats entre joves d’entre 14 i 18 anys, amb col·laboració amb l’associació Afavir, i enguany s’han presentat més relats que mai...prop de 180 relats, amb un gran increment de xics i enguany el que hem detectat és que hi ha un brot de violència. Hem vist que….eixos relats ens poden indicar com podem influir a través de l’educació…..- la diputada fa una pausa i segueix explicant amb gest de preocupació– “…al final tot influeix….i hem vist també com la ultradreta amb eixos missatges inclús vetant declaracions institucionals de suport a les dones víctimes de violència i això està quallant també entre els menors i això és una dada preocupant”.
“Per això, l’educació ha de ser l’arma més potent i cal actuar també als municipis a través de l’educació i la sensibilització mitjançant campanyes informatives per les quals dotarem de línies de subvencions perquè els municipis puguen actuar i arribar a tota la ciutadania. La gent ha d’estar informada i a més la possibilitat que els municipis tinguen també els seus propis plans d’igualtat, perquè el personal estiga format i puga actuar directament. Per tant formar, informar i educar”.
-Amb tot això, este dia 25 veurem molts actes, amb moltes cares i fotos, però tot això, després, de cara al que passa realment com ho podem mesurar?, hi ha algun termòmetre?
-Patricia somriu i mira serena– “Hi ha un molt clar, i és que el passat 8 de març es va veure’s clarament perquè quan es crea una xarxa ciutadana per la igualtat es va veure clarament la gent que va eixir al carrer i a més estem en un punt que ja tot el món entén que totes les administracions han d’anar de la mà. Treballar en xarxa permet unir a la societat i crec que la resposta de la ciutadania és el millor termòmetre i té igual que siga Diputació, que ajuntament que associació…a la fi és tots amb el mateix objectius i les línies de treball amb les eines de cadascú”
-I parlant també de la transversalitat de les seues àrees i el pes què suposen, tant esta, com la de Benestar Social, com la de Relacions Institucionals…a més de l’ajuntament….amb tot, com s’estructura i com porta vosté això de la conciliació?
Si et dic la veritat, tracte de traure temps per la meua família encara que reconec que al final són els màxims perjudicats!……… -riu i gesticula amb resignació- Eh…..no ho porte tan bé. Tracte de conciliar però per àrees no li done un major pes a una àrea que a una altra estructurant! Tirant-li moltes hores. M’alce cada dia a les 6 i mitja i em gite a les tantes…i sí que és veritat que tracte d’acudir a tot el que puc!!”
-Si haguera de plantejar-se alguns objectius o xicotets indicadors de l’àrea d’igualtat que l’indecare que el treball va per bon camí, quins serien?
-Es pren uns segons per a pensar– “Doncs mira, la veritat, hi ha un company d’esta casa, que un dia parlava de què se sentia molest perquè al wsp del cole, com la majoria eren mares, ell es sentia molest de què tots els comentaris eren en femení….i això, conscienciar-se d’eixe ús correcte. I l’altre indicador seria que tots reconegueren la importància d’esta àrea. Que no es vera la igualtat com l’assignatura ‘maria’. Que es vera la importància i la incidència que pot tindre en esta casa i de cara a la Societat”.
