El rastre de la pederàstia en les diòcesis valencianes

Diversos casos d'abusos sexuals a menors comesos per religiosos han eixit a la llum en els últims anys. Esta xacra, que suposa l'escàndol més gran de l'Església catòlica durant el segle XX i principis del XXI, ha esguitat a l'Església espanyola, arribant també a la Comunitat Valenciana.

Tal dia com hui fa cinc anys, el que era sacerdot de la localitat valenciana de Carcaixent, Pablo Ortega, va ser condemnat a presó per exhibició de pornografia i abusos sexuals a dos xiquets de 13 i 14 anys, així com a pagar una indemnització a les víctimes.

Pablo Ortega, exsacerdot de Carcaixent

El setembre de 2010, als seus 36 anys, este capellà va ser detingut després de la denúncia dels familiars dels xiquets, que van rebre abusos sexuals durant tot un any. El condemnat aprofitava la relació de confiança que tenia amb els pares dels menors per a poder quedar-se amb ells tot sol. Una de les víctimes va ser abusada sexualment mentre rebia classes de repàs en la casa del sacerdot, situada a dalt de la parròquia, mentre que l’altra va ser agredida en l’església, on es quedava per convenciment del capellà per a col·laborar en diferents activitats parroquials. Tots dos xiquets van ocultar durant un temps l’ocorregut per por de ser castigats.

PublicitatTroballengua  

Este cas va tornar a colpejar a l’Església catòlica. L’arquebisbat de València es va limitar a “respectar la sentència” i va negar tenir informació sobre l’ocorregut amb el pastor abans que el cas isquera a la llum. No obstant això, el jutjat va considerar que eren responsables perquè “havien de vigilar i controlar” al rector. Carlos Osoro, que aleshores era arquebisbe de València, va expressar que sentia profundament l’ocorregut i que els fets “avergonyien i humiliaven”. Osoro pocs mesos després va ser nomenat Arquebisbe de Madrid i Vicepresident de la Conferència Episcopal.

Carlos Osoro

Amparo Castellano, delegada de comunicació de l’Arquebisbat de València, assegura que la vigilància i el control sobre els sacerdots “s’ha intensificat estos últims anys” perquè cal tenir “tolerància zero” amb estos casos. “És necessari que hi haja transparència per a tornar a recuperar la credibilitat en l’Església catòlica, no cal callar”, explica.

Un altre cas de pederàstia a València va tenir lloc en un convent. L’Església va expulsar fa diversos anys a una monja després de descobrir que havia estat abusant d’una menor que vivia amb elles. Després de ser rebutjada pels pares, esta xiqueta estava amb les monges en règim d’acolliment mentre trobaven a una família que es fera càrrec.

La situació era alguna cosa excepcional, ja que el convent no es dedicava a l’ensenyament. Els abusos, que es van produir fa més d’un lustre, van ser descoberts per la mare superiora, qui va llegir missatges de contingut sexual entre la religiosa i la menor. La xiqueta va confirmar que hi havia hagut tocaments i va anar llavors quan la superiora va denunciar els fets a la Fiscalia de menors de València.

Després de conéixer la situació, la Fiscalia va interrogar a la monja i a la menor i va acordar amb la mare superiora expulsar del convent i d’Espanya a la religiosa perquè van decidir que era la millor opció per a evitar que la xiqueta patira més dany en haver de declarar en un judici. A més, la menor va ser treta del convent i lliurada en acolliment a una família valenciana i es va avisar a les autoritats del país d’origen de la religiosa per a evitar reincidències.

Ángel Saneugenio en una celebració de Juniors

A Gandia, el passat mes de setembre alguns pares i mares dels Juniors de la Col·legiata de Gandia es mostraven preocupats després de conéixer que l’abat, Ángel Saneugenio, havia designat com a coordinador del mateix a un capellà que va ser imputat per un cas de pornografia infantil en 2010, dins de la coneguda operació Telémaco. “L’Arquebisbat de València va decretar llavors la seua eixida de la parròquia d’Algemesí, on era vicari, així com el seu cessament en el seu ofici pastoral”, assenyala Castellano, que assenyala que així és com actuen, “immediatament”. Però este rector ha tornat ara a este grup de Juniors i alguns pares van prendre la decisió que els seus fills no tornaren a formar part de la Col·legiata. Saneugenio va afirmar que el capellà que es faria càrrec dels Juniors perquè havia sigut absolt per un jutge i “era innocent”.

Rafael Sansó, exsacerdot de Vilafamés.

En la diòcesi de Segorbe-Castelló també es va viure un fosc 2010, el llavors rector de Vilafamés Rafael Samsó, de 53 anys, va ser detingut per distribuir pornografia infantil en el marc d’una operació de la Guàrdia Civil. El rector formava part d’una comunitat tancada de pedòfils, a la qual s’accedia prèvia invitació i aportació de nou material, i a la qual va accedir des d’ordinadors de la Parròquia de La nostra Senyora de l’Asunción de Vilafamés i de l’Ajuntament mallorquí de Manacor.

Dos anys després va acceptar la pena de dos anys per distribució de pornografia infantil, no obstant això, no va complir la condemna de presó a canvi de no delinquir en els següents cinc anys i que comunique els seus canvis de domicili.

El seu substitut en la localitat va ser l’actual rector del Seminari Major Diocesà ‘Mater Dei’, qui evita estendre’s en la situació que va trobar-se de cara a la feligresia, però reconeix que quan va arribar es va trobar amb un ambient hostil, “molts havien sentit atacada la seua confiança en l’Església”.

Habitació de les instal·lacions del Seminari Mater Dei

Vizoso explica que des de la seua posició com a responsable d’aquells que han de formar-se per a ser els futurs sacerdots l’important valor del peritatge psicològic dels candidats. Afirma que, en el primer any, o propedèutic, es realitza un acompanyament especial que continua durant tot el procés formatiu amb la finalitat de realitzar una anàlisi de la personalitat, detectar possibles trastorns i mantenir seguiments periòdics amb la finalitat “d’ajudar-ho en el desenvolupament de la maduresa humana”.

En la diòcesi d’Oriola-Alacant ha eixit a la llum durant les últimes setmanes que el pare Amador Romero, condemnat per abusar d’un acòlit en la dècada dels noranta a Granada, seguirà de moment exercint com a capellà de l’Hospital General d’Alacant perquè no ha sigut inhabilitat per a exercir el seu ministeri segons s’extreia d’un comunicat de la diòcesi.

Romero va ser condemnat en 2001 a 18 mesos de presó per un delicte continuat d’abusos sexuals a un acòlit d’11 anys, tampoc va entrar a la presó. Els fets van ocórrer entre 1995 i 1997, quan el religiós, que oficiava llavors en una parròquia del municipi granadí d’ Aldeire, va abraçar, va besar i va despullar al xiquet “amb regularitat” mentre li demanava que li masturbara.

Des que el Papa Francisco va arribar al Vaticà, este s’ha mostrat sempre per la labor d’acabar amb la xacra que uns altres intentaven ocultar en el passat. “La pederàstia és una malaltia que l’Església ha afrontat amb retard”, va assenyalar el Pontífex en una de les seues audiències l’any passat. Així i tot, no totes les esferes de l’Església catòlica van mostrar el mateix entusiasme. L’actual arquebisbe de València, que ostenta el càrrec des de 2014, va arribar a pronunciar-se sobre este tema i va indicar que eixa problemàtica no li preocupa de manera excessiva perquè “les denúncies formen part d’una campanya d’atacs contra l’Església perquè no es parle de Déu”. El rector del Seminari s’ha mostrat molt en la línia del document sobre este tema que va publicar el Papa Francisco Ratio Fundamentalis Sacerdotalis en 2016.

Amparo Castellano indica que des del Vaticà “s’estan complint els compromisos” i assenyala que fa anys que s’està intentant pal·liar la situació. “Ara l’església catòlica està elaborant una nova normativa per a la prevenció i protecció d’abusos sexuals a menors”, comenta Castellà, qui també explica que “esta normativa revisarà els protocols d’actuació”, per la qual cosa és alguna cosa en positiu.

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana