La Societat Valenciana de Pediatria (SVP) reclama la presència de desfibril·ladors externs automàtics en les instal·lacions esportives i la realització d’un electrocardiograma als xiquets abans de la pràctica d’esport. D’esta manera, segons la SVP es podria ajudar en la identificació de població infantil de risc i intervenir en casos de parada cardio-respiratòria per a prevenir casos de mort sobtada, com el succeït dissabte passat 3 de febrer que li va costar la mort a un adolescent de 15 anys a Alzira.
La mort sobtada es produeix com a resultat d’una parada cardíaca relacionada sobretot amb la fibril·lació ventricular. Este ritme cardíac caòtic representa entre el 75% i el 80% de les morts sobtades d’origen cardíac i requereix atenció immediata, ja que per cada minut que es retarda el seu tractament adequat es redueix en un 10% la possibilitat de supervivència. Així ho arreplega el DECRET 159/2017, de 6 d’octubre, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Comunitat Valenciana, pel qual es regula la instal·lació i ús de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fóra de l’àmbit sanitari, en la comunitat. [2017/9008]. Este decret obliga a les instal·lacions, centres o complexos esportius en els quals el nombre de persones usuàries diàries siga igual o superior a 500. “Va ser aprovat el passat mes d’octubre en esta regió i autoritza el seu ús a personal no sanitari. No obstant això, no estem segurs que tots els centres complisquen la normativa i, a més, no està estesa a tota Espanya”, comenta la doctora Maria Maravall, vocal d’especialitats pediàtriques de la SVP, especialista en cardiologia pediàtrica. En total, són només set les comunitats autònomes que obliguen a disposar de desfibril·lador en determinats espais públics.
Un desfibril·lador automàtic o semiautomàtic extern (DESA) és un producte sanitari destinat a analitzar el ritme cardíac, identificar les arítmies mortals tributàries de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac viable amb alts nivells de seguretat. Esta definició inclou també als denominats desfibril·ladors externs automàtics. “La seua presència en les instal·lacions esportives milloraria l’actuació immediata en cas de parada cardio-respiratòria durant l’esport”, assegura la doctora Maravall.
El passat 3 de febrer va morir un futbolista de 15 anys mentre jugava un partit de futbol base amb el seu equip l’UD Alzira. “Açò ens fa plantejar-nos nombroses preguntes sobre si el cas es podria haver evitat. La veritat és que la mort sobtada en l’esport és poc freqüent, en la majoria dels casos es produeix per causa cariològica, sent alguns casos de difícil diagnòstic previ”, indica la doctora Maravall. No obstant això, amb la realització d’una correcta avaluació pre-esportiva “es podria identificar a un nombre major de xiquets i adolescents en risc i evitar situacions de parades cardíaques. Així i tot, en alguns casos resultarà indetectable i imprevisible”, adverteix.
Per a açò, cal disposar d’una completa història clínica amb exploració física i un electrocardiograma fet per personal mèdic entrenat en la detecció de patologia cardiovascular. Esta recomanació està arreplegada també en la Guia Clínica d’Avaluació Cardiovascular publicada pel Consell Superior d’Esports i la Societat Espanyola de Cardiologia Pediàtrica i Cardiopaties Congènites (SECPCC) en la qual s’unifiquen també els criteris d’avaluació pre-esportiva en xiquets. “En el reconeixement es tindran en compte els antecedents personals del menor i dels seus familiars així com la presència de possibles símptomes que facen sospitar la presència d’una malaltia cardiovascular”, assenyala la doctora Maravall.
Domini de maniobres de reanimació
A més de la presència de desfibril·ladors en instal·lacions esportives i la realització d’un complet reconeixement mèdic previ a xiquets i adolescents esportistes, la SVP reclama la difusió dels coneixements de les maniobres de reanimació cardiopulmonar a la població general. “Estes maniobres tenen com a objectiu identificar si un xiquet té parada cardiorespiratòria i la substitució de les funcions respiratòria i circulatòria, mentre no es dispose d’equipament específic. És de vital importància iniciar-les al més prompte possible per a aconseguir una oxigenació d’emergència. Són fàcils de realitzar i tota la població hauria de conéixer-les per a actuar en cas urgència”, conclou la doctora Maravall.
