Pedro Almodóvar, triomfador en els Goya 2020

Pedro Almodóvar ha afirmatal final de la 34 edició dels Premis Goya que "a vegades és més complicat guanyar un premi a Espanya que a Hollywood".

PublicitatAVL

Hi ha vegades que m’ha resultat més complicat i molt més difícil aconseguir un premi ací que me’l done l’Acadèmia de Hollywood”, ha afirmat el cineasta, que aspira al guardó a Millor pel·lícula internacional.

Tal com ha assenyalat als mitjans, se sent “tan emocionat” com si acabara de “debutar” i ha afirmat que la seua pel·lícula “continua sent la mateixa sense Goyas“, encara que ha reconegut que els guardons ajuden al fet que es reprenga la pel·lícula.

PublicitatRovira  

Quant al fet que s’haja convertit en el director espanyol amb més pel·lícules guardonades, ha assenyalat que no és una persona que establisca la seua vida o el seu futur sobre la base d’elles, ni que depenga de “rècords o gestes numèriques”, encara que ha senyalat que “esta ha sigut una nit meravellosa”.

Una vegada més, Almodóvar ha assenyalat que ‘Dolor i glòria’ parteix de la seua vida i la seua “intimitat”, però és “ficció” en la qual es troben algunes de les seues pors, problemes, sensibilitats i records, al mateix temps que la casa que apareix és la rèplica de la seua, i fins i tot té la sensació d’haver adoptat gestos d’Antonio Banderas en el seu paper.

De moment, no sap si esta és la pel·lícula més important de la seua carrera i necessitarà “més perspectiva”. “Probablement, si un és sincer i humil, siga la millor manera d’arribar a totes les rajoles de l’univers”, ha dit el director manxec, qui afirma que esta és una “pel·lícula minoritària per naturalesa”.

Cuidar de les pel·lícules fràgils

Preguntat per les seues peticions al president del Govern, Pedro Sánchez, que ha acudit a la gala, Almodóvar ha destacat la fragilitat d’una part del cinema, al qual en la gala s’ha referit com a “independent” i que “naix de la necessitat de fer”. “No està inclòs ni en plataformes ni televisions”, ha dit.

“Eixa franja és la més fràgil i la que corre perill de desaparéixer. Fa falta que l’estat la protegisca. Fa vergonya dir que l’Estat es faça càrrec d’alguna cosa, però el cinema és la nostra memòria”, ha ressaltat el director, qui ha criticat que no s’haja esmentat la paraula cultura durant les “campanyes” que s’han “patit”.

“El ciutadà francés –el diem xovinisme– pensa en el cinema francés com a part de les seues emocions, la seua vida diària, i de com s’ha construït. Eixa identificació amb el cinema, que va més enllà de les qualitats, per això les pel·lícules franceses s’amortitzen al seu país”, ha agregat.