“Per sempre, Alfredo i Ximo!” per Pep Lluís Grau

El destí ha volgut fer coincidir el vostre adéu, companys! Dos grans socialistes ens han deixat avui: un a Castelló, Ximo López, i l’altre a Madrid, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Dues persones intel·ligents, amb un gran sentit de l’humor, amb aquella ironia fina que caracteritza la gent que domina les paraules i la manera de jugar amb habilitat amb elles… Tots dos dominaven la paraula i la utilitzaven per argumentar a favor de la raó i en contra de la irracionalitat. De vegades amb certa vehemència, pel convenciment, per la radicalitat amb què se situaven intel·lectualment en el pensament socialista.

Rovira  

Alfredo va fer un grandíssim treball en l’àmbit de l’educació i de la universitat i no només com a ministre. Va ocupar diversos càrrecs que li permeteren deixar la seua empremta en la transformació d’un món que ell coneixia ben bé. La seua tasca com a negociador en l’àmbit parlamentari és ben valorada i ben coneguda per tothom, pel seu tarannà obert i tolerant. I tampoc ningú no nega la seua determinació en posar final al terrorisme d’ETA: el seu treball en aquest tema va ser absolutament transcendental.

Avui, a Madrid, el reconeixement ha estat unànime: el què es concedeix a un home d’estat que ho ha donat tot pel seu país, per la seua gent, i que al final de la seua carrera política ha sabut retornar a la seua aula de la seua facultat amb senzillesa i professionalitat, rebent també la simpatia i l’estima de la totalitat de l’alumnat.

El nostre company Ximo, sempre amb les seues opinions intel·ligents, ens ha ajudat a transitar per períodes difícils en la nostra agrupació socialista de Castelló, però sempre ha estat junt a la seua companya Merxe, treballant colze a colze per guanyar cada dia un nou espai de llibertat per a Castelló, per a que el nostre PSPV fos una miqueta més fort i més present en la nostra ciutat. Una imatge que és molt més que un record: dues persones lluitadores, de conviccions fermes, altruistes i solidàries. Una parella encantadora que sempre tindrà el nostre reconeixement. Gràcies, Ximo i Merxe.

Com deia a l’inici d’aquest escrit, el destí els ha fet coincidir en el final de la seua vida. Però segur que Ximo i Alfredo se n’hauran anat contents perquè eren dos grans idealistes i, per fortuna, hauran vist florir una nova primavera socialista en la tardor de la sua vida.

Per sempre, companys!!

Pep Lluís Grau, senador electe del PSOE per Castelló

PublicitatJuega Limpio Orihuela