Quina valoració global faries de la campanya ‘del tros al plat’?, per una part com ha sigut en l’àmbit general i després com ha servit això per a dinamitzar les comarques a escala gastronòmica i turística.
La filosofia ‘del tros al plat’ és la promoció del territori comptant amb tres factors: el producte, el productor i eixe cuiner que transforma eixa matèria primera d’excel·lència en un plat que acaba sent un producte turístic.
En eixa filosofia gràcies als nostres bons cuiners i els nostres productes d’excel·lència que procedeixen de la nostra terra fèrtil que abraça les comarques aconseguim que es relacione eixe bon producte que elaboren els cuiners en el territori d’on precedeix i per tant en un producte turístic.
Eixe producte turístic és el que farà que la gent buscant eixe plat d’excel·lència es menege per les comarques del nostre territori. Tots coneguem els plats de tots però cadascú té una manera de cuinar-lo diferent i això és perquè cadascú viu en una zona diferent i compta amb productes diferents, donant importància al producte de proximitat de quilòmetre zero.
El turista s’interessa del paisatge d’on procedeix eixe producte peculiar de quilòmetre zero i per tant això fa que el turista busque eixe paisatge gràcies a eixe plat o producte d’excel·lència.
Nosaltres comprovarem en Londres que este producte que nosaltres li diguem ‘del tros al plat’ que tracta de crear productes, és a dir, matèria primera d’excel·lència per a que eixos cuiners siguen els artífexs de la màgia de transformar-lo en un plat únic i ahí també valorar el territori i el productor que també pareix que no existisquen, però sinó fora pels productors ni existiria el nostre paisatge ni existiria molta de la nostra manera de ser, per què venim de ciutats on l’agricultura és la base de l’economia i de conservar els nostres pobles tal com són.
Dels tres productes que presentarem en FITUR 2017 este és en el que més s’ha identificat la gent, perquè nosaltres sabem no sols des de València Turisme que la gastronomia és un pilar fonamental del nostre turisme i que és una forma molt bona de vendre’s per què porta turistes de qualitat, turistes que gasten i que vénen a visitar els nostres restaurants durant tot l’any i això ajuda a desestacionalitzar tant la costa com l’interior.
Els Valencians hem de fer que el nostre territori tinga “fama” de lo bé que es menja, com passa al País Basc i això ho hem de fer els valencians per què si nosaltres no s’ho creguem, ningú es creurà l’excel·lència dels nostres productes i dels nostres cuiners.
Del treball realitzat a Londres amb agències angleses, algunes molt conegudes com tripadvisor, com d’ahí evolucionarà fins a la filosofia d’esta campanya ‘del tros al plat’, promocionar a grans marques britàniques xicotets comerços com són els nostres restaurants encara que alguns tinguen estrella Michelin. Com s’aconsegueix que eixa gastronomia tinga eixa marca internacional?
La peculiaritat de la Fira de Londres és que tots pensen que totes les fires són iguals però no, esta és una fira professional no va la gent del carrer a visitar el món perquè allí està el món representat gastronòmicament.
Allí acudeixen professionals, vas a vendre el teu producte. Un xicotet restaurador es defensa gràcies a l’administració que té darrere que li dóna força i l’ancoratge necessari per a estar present en eixa fira perquè això és al que anem nosaltres, a ser la veu de tots eixos agents particulars que fan que nosaltres siguem un atractiu per al turista local i estranger.
El públic anglés que va a eixa fira va buscant eixa excel·lència gastronòmica, busquen la calor que dóna el nostre territori i que tal volta no tenen els països nòrdics.
La importància d’eixa fira és això contactar professionalment en gent que venga els nostres productes, el cercle es tanca quan hi ha una empresa privada que vol vendre allò que tu estàs promocionant, sinó no té cap sentit.
Per a nosaltres és important la fira de Londres no sols provincialment sinó també pel que fa a tot el país, crec que la presència del President i del Secretari Autonòmic denota la importància d’eixa fira per a nosaltres.
En relació al turisme clàssic de sol i platja, penses que un model de turisme més enfocat cap a un turisme gastronòmic de qualitat anirà creixent en detriment del turisme de sol i platja o es complementaran?
No són incompatibles al contrari son completament compatibles, de fet és la manera de tindre turisme durant tot l’any. L’estiu és on la gran majoria de la gent gaudeix de les vacances perquè són les vacances escolars també i és inevitable que la gent trie les zones de la platja per què la part de l’interior és més calorosa i les zones de costa tenen un clima més temperat.
Hem de buscar el veí responsable però el turista també. I la zona d’interior és una zona ideal per a fer un turisme sostenible perquè el turisme de masses és molt difícil de controlar que és el que passa a l’estiu.
Ambdós són complementaris i faran que la desestacionalització arribe per fi, encara que a la zona de la platja costarà més que a la zona de l’interior. La gent anirà cada vegada més buscant zones de l’interior fresques en estiu, sobretot a la nit per a poder descansar millor.
Ja hem vist que el turisme de rajola no ha funcionat i hem de fer un turisme de sentit comú que valore allò que tenim de tot tipus i d’eixa manera de viure que tenim els valencians de viure la vida en el carrer.
Respecte a la ‘taxa turística’ que és un tema que no deixa mai d’estar en polèmica, quina és la teua posició?
Jo sempre he estat a favor d’eixa taxa, jo sóc de Sueca, sóc la regidora de serveis municipals, ací ve molt de turista encara que no tinguem hotels però tinguem tres càmpings i la generació de residus, depuradores, en fem, en jardins, en parcs… en el manteniment, la neteja i la sostenibilitat del poble no és la mateixa en hivern que en estiu. Eixe fem que es genera, eixa seguretat ciutadana que has d’augmentar perquè no eres capaç d’en el que és habitual controlar la quantitat de població, eixe sobrecost que li suposa a l’ajuntament de Sueca, perquè no?, total és una aportació mínima a contribuir a eixa despesa que es crea en un ajuntament que no és l’habitual. Parle de Sueca per ficar-te un exemple.
Nosaltres volem una taxa, una taxa que siga per al municipi que rep eixos turistes, perquè el manteniment d’un poble o ciutat no és el mateix durant tot l’any que per exemple en el període estival.
No crec que a una persona que li agrade anar a un lloc sols perquè li demanes un mínim extra, deixe d’anar on vol anar, perquè per al turista és un poc simbòlic però per al poble que recull eixos diners suposa millorar la qualitat dels serveis que presta no sols als seus ciutadans sinó també als turistes.
Estic a favor de què els municipis cobren eixa taxa i que decidisquen en què la invertiran.
La implantació d’aquesta taxa turística podria frenar un poc el que s’està generant de la ‘turismefòbia‘?
Jo pense que això rebaixaria l’anomenada ‘turismefòbia‘ que jo entenc que en València no s’ha donat.
Per què si el turista ve però després el ciutadà rep a canvi un mínim per l’estança d’este i en això es poden millorar els serveis als ciutadans s’entén que no tenen per què tenir-los mania perquè al cap i a la fi el turista és un generador de recursos no sols per al sector privat sinó també per al sector públic i ajuden a mantenir els serveis públics que paguem entre tots els veïns.
No crec que a nosaltres ens passe com a Barcelona perquè nosaltres tenim un model de turisme diferent, per tal no podem comparar-se com un espill ni a Barcelona ni a les Illes.
La connectivitat és important per a nosaltres, hem de treballar per a millorar-la perquè arriben molts més turistes i que el ministeri invertisca i deixe d’infrafinançar-nos i es puga així fer un aeroport molt més gran i una millor connectivitat per carreteres i tren.
Havent dut regidories com Cultura i Esports, com afrontes ser Diputada de Turisme? Ser mestra de professió t’ajudat?
Això és com quan eres mestra i has d’explicar matemàtiques o coneixement del medi, al final eres mestra, pots saber de tot? No, tens les armes per a explicar-ho? Sí, perquè t’has forma’t en o tens experiència en ensenyar.
Jo he dut moltes regidories i en estos moments duc serveis municipals i tot és gestionar en trellat i gastar bé els diners en allò que al final quedarà en el ser de les persones.
La gestió pública sempre és gestió, jo no tinc la formació en turisme però del que es tracta és d’aprendre a gestionar, de rodejar-se de persones que sí que en saben i que saben proposar-te coses de les quals tu ja decideixes si penses si seran millor o pitjor.
Ser mestra m’aprofita perquè la pedagogia sempre és bona, la pedagogia en el turisme és bona. Jo la taxa de turisme l’he explicat moltes vegades i quan l’expliques la gent pot pensar com tu o no però al final la gent acaba entenent que jo estiga d’acord en eixa taxa.
A mi m’agraden els polítics que naixen des del municipalisme, els que van pujant i van coneixent les dificultats que té un regidor o un alcalde en el seu poble quan va a parlar en tu a Diputació.
Per tant cal escoltar més a la gent dels pobles i deixar menys de fer demagògia, perquè tot polític està al servei del veí.
