El respecte mutu professat per totes dues esquadres es va deixar notar en els primers batecs de la trobada. Els atacs no destacaven per la seua agressivitat, erigint-se les defenses com primeres governadores del duel. Melilla es trobava més còmode en tal tessitura. El poder físic del seu quintet causava al HLA Alacant molts problemes a l’hora de tancar el rebot, amb Hartwich fent molt mal en esta faceta. I en eixes, els de la ciutat autònoma, immensos en el pla defensiu, emmanillaven una vegada i una altra les ofensives. El 3-9 que reflectia el marcador superat l’equador del primer quart era fidel reflex del que esdevenia en pista.
Rivero va tractar d’agitar la coctelera donant entrada a Justin Pitts i Devin Schmidt a la recerca de punts. La situació va millorar, però la sagnia del rebot ofensiu impedia que els homes de Pedro Rivero s’acostaren en l’electrònic.
Contagiats de la perenne verticalitat de Schmidt, els jugadors del HLA Alacant van pujar una marxa en tots dos costats de la pista. Un triple de Pitts va inaugurar el segon assalt, i un altre d’Issa Thiam va coronar un parcial d’11-2 que va atorgar als de Rivero el seu primer avantatge de la nit (22-21, m. 14). Ferrándiz va començar a entrar en calor i Alejandro Alcoba no va dubtar a sol·licitar temps mort amb intenció de detenir l’alçament local.
Encara que si alguna cosa va ser constant al llarg de la primera meitat de la trobada, va ser la solidesa de les defenses. El joc va tornar a espessir-se com la mel i, de nou, va ser Melilla qui va saber nadar millor en aigües térboles. Els visitants es van refer a base de rebots i van arribar amb avantatge a un descans aconseguit per Justin Pitts que va deixar al públic perplex pel que poguera vindre després. 31-32.
La tònica no va variar en la represa. Melilla va continuar jugant en la seua condició de tercera millor defensa de la lliga, i al HLA Alacant, normalment més còmode en altres registres, va acceptar el repte i va baixar al fang per a barallar el triomf. Justin Pitts va donar carpetada al tercer acte amb una encestada, precedit d’una altra de les seues habituals lliçons de fonaments, acció que va alçar els espectadors dels seus seients i va deixar tot llest per a la batalla dels últims deu minuts. 42-42.
I Pitts va entrar en un d’eixos moments. El de Blue Springs va desempolsar el fusell i va signar els onze primers punts del HLA Alacant en l’últim assalt (53-50, m. 36). El duel estava preciós, intens, bàrbar. Melilla responia i empatava amb un triple de Misters, però dos tirs lliures de Schmidt i un triple de Pep Busquets van posar cinc a dalt als de Rivero, situació que va desembocar en un temps mort del tècnic visitant (58-53, m. 37).
La tensió es va ensenyorir del xoc. Caleb Agada va rebre una tècnica per protestar que Pitts va transformar després d’un nou acostament de Melilla (61-57, m. 39). Hartwich va tornar a estrényer la cosa marcant a un minut per al final (61-59) i Javi Marín va empatar la contesa deixant a la Fundació Lucentum una última possessió amb 22 segons per a emportar-se el duel. Pitts va fer esclatar la caldera del Ferrándiz amb una bomba marca de la casa amb tres segons en el rellotge. Melilla va tindre l’última, però Galà es va anticipar al servei de banda i Chumi va encestar l’última anotació que va rubricar l’onzena victòria de la temporada del HLA Alacant.
