viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

El poble polonès crida: som i serem!

Israel Pérez Gil reflexiona sobre el poble polonés, que per mitjà d'una exposició d'art commemora els seus 100 anys d'independència.

El Centre del Carme acull una exposició col·lectiva d’art polonès contemporani amb una gran varietat d’obres en commemoració dels 100 anys d’autodeterminació tractant aspectes com llibertat, identitat i independència.

L’exposició compta amb unes 40 obres d’art de principis de l’any 2000 amb una clara intencionalitat de fixar la mirada en el futur per tal de no aturar-se en el passat. La comissaria Inés Artola treballa l’obra d’un total de 28 artistes joves polonesos amb l’ajut de Miroslawa Kubas, directora del Polski Instytut Kultury situat en Madrid.

Amb l’exposició “Llunyanies” se’ns vol remarcar la diversitat cultural dels pobles que conformen la Europa actual i les múltiples identitats sorgides de diferents contextos històrics que la configuren. Sols quan es reconeix esta diversitat i és ben entesa per la classe dirigent, és llavors quan podem parlar d’una Europa moderna.

En el cas de Polònia podem veure com ha sigut una nació maltractada, dividida i portada a l’extrem dels horrors. Però, citant a Josep Mª Terricabras, podem dir que: “una nació no necesita de reconeixement extern ni ningún tipus d’acceptació per tal de ser i existir”.

Parlar de llibertat en el cas polonès és parlar de resistència i perseverança després d’haver patit 123 anys d’ocupació. L’exposició es vertebra a partir d’una sèrie de línies roges que van teixint un entramat amb una certa “llibertat expressiva” que creua pel mig dels textos que acompanya. Esta “xarxa lliure” és fruit d’un art jove, exempt d’influències d’una història passada que renaix mitjançant un art entès com a gest de llibertat.

Amb esta mostra col·lectiva se celebren els 100 anys d’independència de l’estat de Polònia com un triomf i l’alliberament de la nació polonesa.

Al tractar temes com la independència o la idea de nació se’ns proposa extrapolar-los al nostre terreny, és per això que de vegades podem caure en l’error de pensar que este cas no ens afecta, que és quelcom llunyà a la nostra existència. Res més lluny de la realitat, Espanya és un conjunt de pobles, de nacions que intenten conviure en un mateix estat.

Potser hauríem de sacsar-nos de damunt el centralisme ranci o aquells que el promouen, de totes formes continuem en la lluita.

Israel Pérez Gil.

Últimas noticias

Contenido relacionado