La pobresa es cronifica: un 65% dels atesos des de Casa Caridad porten més d’un any acudint al seu menjador

El XI Informe sobre la Pobresa a València, elaborat pel departament de Treball Social de Casa Caridad, reflecteix el que l’entitat benèfica porta anys advertint: la cronificación de les persones en situació d’exclusió social. Un estat que porta aparellats problemes tant físics com a mentals i que, a mesura que passa el temps, empitjora, ja que el pas dels anys juga en contra d’aquest col·lectiu ja que no solament augmenten les seues dificultats de poder accedir al mercat laboral, sinó que repercuteix de manera negativa en el seu estat de salut. Segons es desprèn d’aquest informe, en 2016 el 65% dels atesos des de Casa Caridad portava més d’un any acudint al seu menjador social. Una dada que, segons el president de la institució, Luis Miralles, “constata que la pobresa s’ha cronificado. Malgrat tenir situacions més estables, a causa del treball social que es realitza des de Casa Caridad, hi ha un major rebuig social cap a les persones necessitades i així ens ho han transmès ells mateixos. Per açò, continuem sent la seua referència per a tot, des de per a fer un tràmit administratiu o ajudar-los amb qualsevol tipus de documentació, entre moltes altres coses. Nosaltres estem per a ajudar-los, però demanem a la societat que faça un esforç per a integrar-los”.

El perfil atès des de Casa Caridad continua sent molt heterogeni, encara que l’informe destaca dos perfils: el dels majors de 55 anys i el dels joves estrangers.

Així, Elena Ferrer, responsable de Treball Social a casa Caridad, explica que en el cas dels homes majors de 55 anys atesos per l’Associació, un perfil castigat per la pobresa, els falten alguns mesos per cotitzar i no poden cobrar subsidi. “Són casos dramàtics perquè són persones que han treballat i cotitzat durant llargs períodes, però dels quals el sistema s’oblida fins que compleixen els 65 anys”, assenyala la treballadora social. Des de Casa Caridad fan una trucada d’atenció per a poder emprar a aquestes persones que, amb tres mesos més cotitzats, podrien accedir a una prestació destinada a persones majors de la qual ara no es poden beneficiar.

D’altra banda, fa una dècada van arribar a València un gran nombre d’immigrants sense papers, molt joves, principalment subsaharians, que solament tenien la “peculiaritat” de no comptar amb xarxes de suport ni familiars, amb les limitacions que els suposava el desconeixement de l’idioma i l’absència de documentació. Aquests estrangers, 10 anys després, han desenvolupat patologies mentals a conseqüència de la seua vida en el carrer i pateixen una gran deterioració física associada a addiccions com a alcohol o drogues. “Són joves que no superen la trentena, venien a la recerca d’una vida millor i ni el sistema ni la societat ha sabut ajudar-los”, apunta Elena Ferrer.

Exclusió social “heretada”

Des de Casa Caridad han assenyalat l’enorme preocupació que tenen pels menors, tant xiquets com a adolescents, ja que han detectat que les situacions d’exclusió social comencen a “heretar-se”. Del total de racions repartides el passat exercici per l’Associació al migdia (franja horària en la qual el servei de menjador està obert a tot aquell que ho necessite), més de 23.000 van ser distribuïdes a xiquets. Menors d’edat que representen el 20% del total dels seus comensals. De fet, la presència de famílies ha augmentat un 68% respecte a fa tres anys.

A més, des de l’Associació s’ha detectat un augment del 14% en tan sols un any en el nombre de joves de 18 a 30 anys que requereixen ajuda alimentària. “Ens preocupa i entristeix que es donen casos de xiquets, les famílies dels quals necessiten suport econòmic i social, que en aconseguir la majoria d’edat hagen de seguir fent ús dels nostres menjadors socials o altres serveis perquè no tenen alternativa. Hereten no solament la situació que viuen els seus pares sinó també el sentiment de ser incapaços d’aconseguir una mica millor”, explica el president de Casa Caridad, Luis Miralles.

CatalàEspañol