Por a la llibertat

Quan el temor s'apaga s'encén la llibertat

548

M’agrada escriure sense xarxa, jugant-se la vida, per omplir -com feien Orson Welles i Bogart en els seus diàlegs-, el buit de les gents. M’agrada escriure en el revés de la lluna, que mai veiem però que existeix. Escriure en el petit fum dels apatxes, que porta grans veritats, mentre els turiferaris polítics expandeixen les seues misèries d’encens, per ocultar l’olor rància i a naftalina de les seues velles i arcaiques idees. El sistema engreixa xuclant sang aliena del cos laboral, quan aquest cos està a punt de dessagnar-se, paren, i li tiren la culpa a la “crisi” retallant misèria de la misèria.

És mentida que tinguem en la nostra societat civil fracassats i fracassades, aquest concepte és obscé, aberrant i fal·laç. Que ningú es deprimisca, s’odie, o molt menys, se SUÏCIDI, sentint-se culpable de la MERDA que han abocat en les seues ments, els estaments retrògrads que sí han FRACASSAT!, i els seus múltiples errors ens els empelten en les medul·les, intentant afeblir-nos i destruir-nos. La vida humana, qualsevol vida humana!, és més important que totes les guerres juntes de la història, des de l’el·lipse de l’os en l’aire fins als nostres dies. I aquesta és la nostra victòria i la nostra ruïna com a espècie.

Però no tenir por a la llibertat, perquè no podreu caure si està sostinguda per la llibertat dels altres. Ni capdavanters, ni caps, ni estels, ni paràsits, ni déus, són suficient forts per a trencar el vincle de braços de tota la humanitat. NO TINGUEU POR, no cedir a l’estafa, a aquest joc de mentirijilles que ens transforma en mutants conformistes, per obeir cegament, currar amb precarietat, sofrir el SANT BENITO de l’atur, pagar abusius impostos i damunt sentir-nos culpables de la “CRISI” QUE ELLS HAN PROVOCAT per guanyar molt més que abans del seu “invent”, en tenir a la població més necessitada, més submisa, i si tenen fills/as, més esclava. No tingueu por, la llibertat ensenya el respecte humà a la diversitat, a la igualtat i a la recíproca solidaritat.

Si a algú se li extirpa el dret a la llibertat, aquest mateix dret li serveix per a lluitar per recobrar-la. Ciutadà/a ve de ciutat, i la paraula ciutat vol dir: LA UNIÓ DE TOTS/AS. A França van prohibir l’expressió ciutadà/a, després de guillotinar als jacobins de Robespierre, que havien iniciat la revolució francesa al costat de milions de vilatans i camperols. De manera que néixer lliures i viure LLIURES, costa molt en la pràctica, perquè s’ha de ser lliure diàriament.

La llibertat individual i col·lectiva, no s’aconsegueix amb llibres d’“autoajuda”, sinó ajudant-nos mútuament aquells que compartim anàlegs problemes socials, econòmics i polítics, que no hem produït, però que ens ho endossen els crupiers és de sempre. I concloent aquestes brotxetes copejats en les tàpies, poc accessibles per al racionalisme, ja en desús, blasfemaré una vegada més, dient, que una societat justa i alhora global, solament la podrem fabricar per a nosaltres/as, els que ja estem farts que ens la fabriquen sapastres/as: SOM-HI.