L’escriptor valencià Santiago Posteguillo ha guanyat el 67 Premi Planeta, dotat amb 601.000 euros, amb la novel·la històrica “Yo, Julia”, que segueix els passos de Julia Domna, esposa de l’emperador Septimio Sever.
El guanyador del Planeta havia ocultat el seu nom després del pseudònim de James Sussex i el títol fictici de la seua obra era “L’ascens”, mentre que el finalista d’aquest destacat premi ha sigut Ayanta Barilli, filla de l’escriptor Fernando Sánchez Dragó, que es va presentar amb el pseudònim de Sandra Glaser, per la novel·la “Un mar violenta fosc”, que portava el títol fictici de “L’adéu”.
En la vetlada literària, en la qual ha destacat l’absència, per primera vegada, de representants de la Generalitat, la nota d’emoció l’ha posat Fernando Sánchez Dragó, que no ha pogut dissimular les llàgrimes pel triomf de la seua filla.
En la novel·la guanyadora Posteguillo narra l’ascens fulgurant d’una dona en un món d’homes immersos en la lluita pel poder polític i que pensen que el lideratge només els pertany a ells. En aqueix món masculí, la protagonista maniobrarà hàbilment per a aconseguir els seus objectius.
El jurat del premi Planeta, que va seleccionar la novel·la de Santiago Posteguillo entre les 642 obres presentades enguany, estava integrat per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posades, Rosa Regàs i Belén López, directora d’Editorial Planeta, que ha incorporat enguany com a secretària del jurat en substitució d’Emili Rosers.
En nom del jurat, Juan Eslava Galán ha remarcat que en el text guanyador apareixen “cinc personatges que constitueixen sengles esglaons en aqueix ascens de la protagonista des de la seua humil condició” i ha subratllat que tots els personatges són descrits amb “gran fondària psicològica”.
L’obra finalista narra la història de lluita, superació i supervivència de tres generacions de dones d’una mateixa família, a les quals una figura masculina despietada aboca a la bogeria, i on la narradora intenta comprendre el seu passat per a reconciliar-se amb el present.
En la posterior roda de premsa a la fallada del guardó, Posteguillo ha explicat que la història d’aquesta novel·la va començar en 2012 quan estava de viatge a Mallorca i va passar per Deià, on va viure Robert Greus i va visitar la seua casa museu. “El seu fill ens va fer una visita especial per la casa, pel despatx on va escriure ‘Yo, Claudio’ i a més em va deixar asseure’m en la taula i sempre vaig pensar que d’allò eixiria alguna cosa”.
Passat un temps, va acabar la trilogia de Trajano i llavors es va creuar amb Julia Domna, i parlar d’aquesta dona es troba d’acord, en la seua opinió, amb “la línia actual per reconèixer a la dona”. I ha afegit: “la igualtat també es construeix recordant a aquells personatges femenins que van existir i que els que homes, que van escriure la història, es van oblidar d’elles”.
Per a Posteguillo, la seua novel·la guarda un paral·lelisme amb la cèlebre novel·la de Robert Greus “Yo, Claudio”, en la qual un i una altra expliquen la seua història. Creu l’autor valencià que “en ‘Yo, Claudio’ el personatge de Livia intriga i va matant enemics, però el que fa és caça menor, perquè va a per els hereus del tron imperial, perquè siga emperador el seu fill Tiberio, mentre que a Julia Domna no li preocupen els hereus sinó cinc emperadors romans, als quals considera els seus autèntics rivals”.
En resum, la novel·la constata que “al llarg de la història hi ha hagut dones en posicions de poder i han sabut moure’s amb molta més intel·ligència que la majoria dels homes que l’envoltaven”.
Posteguillo, que ha escrit dues trilogies sobre l’antiga Roma, primer amb Escipión l’Africà i després amb Trajano com a protagonistes, ha confessat que sempre li ha interessat “narrar sobre Roma per a entendre el nostre passat i, d’aquesta manera, entendre’ns a nosaltres mateixos”.
