Els Premis Jaume I adverteixen que “ja hi ha una generació perduda” i exigeixen més i millor gestió del finançament

Els sis guanyadors dels premis Rei Jaume I d’enguany han coincidit este divendres a advertir que “ja hi ha una generació perduda” de científics a Espanya i que urgeix “una verdadera decisió política” per a dotar a la investigació espanyola no solament de més finançament sinó també d’una modernització de les estructures que permeten una millor gestió per a ser “més eficients”.

Els premiats han oferit este divendres una roda de premsa amb motiu de l’entrega dilluns que ve d’estos guardons, en la qual han constatat que a Espanya hi ha “un desinterés crònic” per la ciència i no se li reconeix la rendibilitat que genera.

Així, el premi de Medicina Clínica, Josep Dalmau, per la seua investigació en malalties de cervell causades per mecanismes immunològics induïts pel càncer, ha assenyalat que “ja hi ha una generació perduda” perquè molts dels investigadors que s’han anat fora no tornaran. “No sóc optimista si no hi ha continuïtat entre les generacions”, ha advertit.

Dalmau, que ha desenvolupat part de les seues investigacions a EUA, ha apuntat que la falta de finançament és comú a tot arreu, però a Espanya el problema és “la falta d’interés per la ciència i la integració”. De fet, Espanya, ha comentat, té menys Premis Nobel que països no ja d’Alemanya, sinó Itàlia, Bèlgica, Holanda, o Israel, la qual cosa significa que “no hi ha interés”.

La premi en Economia Carmen Herrero, guardonada per les seues investigacions en problemes socials i haver creat nous departaments i centres d’investigació a Alacant, ha aventurat que pot ser que hi haja una generació perduda “no per que no hi haja espai” sinó perquè les places “s’ocupen pels qui toquen”.

Així mateix, ha criticat que durant la crisi es “ha repartit molt malament l’escassetat” de finançament ja que “en donar una miqueta a tothom s’ha fet molt danys a projectes capdavanters”. En eixe sentit, ha constatat que el problema no és solament la “retallada important” del finançament sinó també els temps d’adjudicació ja que es tarda “moltíssim” a resoldre les beques i els equips no poden esperar tant a saber si tindran fons per a prosseguir els seus projectes.

De la mateixa manera, el premi Investigació Bàsica, Fernando Martín, ha coincidit que el problema “més apressant” és “retindre” als joves investigadors ja que s'”ha expulsat del sistema” a la generació d’entre 35 i 40 anys.

Martín, guardonat per fundar el camp d’attoquímica teòrica que permet calcular el moviment dels electrons i per tant la predicció de reaccions químiques, ha advertit que la ciència no es pot permetre la pèrdua de coneixement entre una generació i una altra.

Per la seua banda, la premi Noves tecnologies, Susana Marcos, reconeguda pels seus estudis en imatge i diagnòstic ocular que han portat al desenvolupament de noves lents intraoculares i la detecció de patògens oculars, ha lamentat que a Espanya “falta decisió política” i considerar la investigació “una inversió”.

Marcos ha reclamat a l’Administració una voluntat “més ferma de finançament” i una agilitació de les estructures que permeten facilitar les contractacions, així com als centres d’investigació com millorar la gestió dels fons per a ser més eficients.

Així mateix, la premie Protecció del Medi ambient, Anna María Traveset, ha reclamat un canvi de la política científica perquè no té sentit invertir “tant en beques” per a formar a joves que el sistema no els pot incorporar.

Traveset, que ha rebut el premi per les seues aportacions al coneixement de la biologia reproductiva d’espècies vegetals amenaçades i a l’ecologia evolutiva de les interaccions planta-animal, ha retret que a Espanya “no es dóna suficient importància” a la ciència i no es creen places.

Prova d’açò, ha il·lustrat, és que en el CSIC l’edat mitjana dels científics titulars és de 50 anys el que prova que la ciència està “envellida” i el futur “no és molt brillant”.

PRESÈNCIA DE DONES

L’edició de 2017 ha sigut la primera amb quatre dones guardonades. Sobre este tema, les premiades han apuntat que hauria de ser la normalitat donat la presència de les dones en la ciència. La premi Emprenedor, Alicia Asín, ha lamentat la quantitat de titulars que donen els comptes quan “el talent no té gènere”. Per açò, ha reclamat arribar a un punt de normalitat en el qual “no fóra notícia la paritat o no dels premiats”.

Asín ha assenyalat que quan va triar la carrera d’enginyera informàtica les dones eren un 30% i ara a penes arriben al 10%. Per açò, ha evidenciat la importància d’estos guardons per a donar visibilitat al treball de les científiques i que els referents de les xiques no siguen solament “les models, les dones de o les celebrities’.

El premi li ha sigut concedit per la seua empresa Libelium dedicada al disseny i fabricació de sensors sense fils per a les ciutats intel·ligents que permeten detectar fum i avisar els bombers, o detectar en els camps les quantitats d’adobament i aigua que es requereixen en funció de les condicions ambientals. El premi ho reinvertirá a crear un maletí per a monotorizar les constants vitals per a universalitzar els servicis sanitaris en la població rural i en països en desenvolupament.

CatalanSpanish