La Unió de Periodistes Valencians ha lliurat hui, dia de la reivindicació de la llibertat d’expressió, els guardons de la 37 edició dels ‘Premis Llibertat d’Expressió‘ de periodisme. Els premiats han sigut el grup de periodistes i fotoperiodistes que el 9 d’octubre van ser agredits, verbalment i físicament, per grups feixistes, i el col·lectiu mexicà CIMAC, guardonat pel perillós treball dels periodistes mexicans, que es juguen la vida diàriament per informar, i per la missió de generar i publicar informació noticiosa sobre la condició social de les dones.
Germán Caballero ha sigut el fotoperiodista encarregat de rebre el premi en representació de la resta de companys. Durant la seua intervenció ha explicat que el passat 9 d’octubre “un grup feixista d’extrema dreta va agredir a manifestants i periodistes amb insults, amenaces i colps“. A més, ha indicat que algunes companyes periodistes “van patir agressions masclistes durant tot el recorregut, i fins i tot algunes van ser assetjades sexualment“. “Tot açò va ser sol per fer el nostre treball”, ha assenyalat.
Així mateix, Caballero ha indicat que “vivim en una època inestable“, ja que per Europa s’està estenent “el discurs de la intolerància, de l‘odi, en contra de les minories i en contra d’aquell que pensa de forma diferent“. “Però aquestes barbaritats també passen en la nostra casa i no podem permetre-ho”, ha comentat el fotoperiodista.
D’altra banda, ha manifestat que “la llibertat d’expressió en el nostre estat no passa pel seu millor moment“. Per a mostrar-ho, ha volgut posar sobre la taula l’actualitat: “les condemnes de presó a rapers per les seues crítiques a la monarquia, el segrest d’un llibre que molesta a un alcalde gallec, la prohibició d’un color determinat en un acte públic per la seua relació amb una ideologia, la censura d’una exposició en una fira internacional d’art o la condemna a una revista satírica“. Segons Germán Caballero, “aquests són exemples que demostren que es restringeix la llibertat d’expressió”, i per açò, considera que en aquest context “cal fer un periodisme molest, conscient i útil per a la societat“.
El segon premi ha sigut arreplegat per Lucía Lagunes, directora general del col·lectiu mexicà CIMAC. En primer lloc, ha destacat que a Mèxic “el periodisme independent i crític és castigat amb la persecució, la violència i l’assassinat“, per la qual cosa ha volgut dedicar el reconeixement a “aquells periodistes mexicans que es neguen a complaure als poderosos i als qui escodrinyen els abusos de poder per a fer-los públics”.
Durant la seua intervenció, Lagunes ha explicat que a Mèxic ser dona i periodista implica doble vulnerabilitat per la falta de democràcia. “Ens agradaria no haver de triar entre la vida i una notícia”, ha manifestat. Segons les dades aportades per la guardonada, “en els últims 7 anys, 400 dones periodistes han sigut perseguides i amenaçades, 8 assassinades, 2 es troben en l’exili i altres 2 estan desaparegudes“.
Així mateix, la directora de CIMAC ha puntualitzat que les agressions a periodistes a Mèxic no són comeses “per la delinqüència organitzada”, sinó “per part de funcionaris de govern acollits per la impunitat de la inacció o la complicitat“. Finalment, ha volgut homenatjar a les seues companyes assassinades. “Per a totes elles exigim justícia i veritat“.
L’acte ha finalitzat amb unes paraules de Nemesio Rodríguez, president de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), qui ha reivindicat la “llibertat de premsa i d’expressió” per a poder “elevar la salut democràtica del nostre país“.
