La magistrada que investiga les presumptes irregularitats comeses en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha dictat acte de procediment abreujat contra l’exdirectora del museu Consuelo Císcar per aprofitar-se presumptament de la institució per a promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut com a Rablaci.
La instructora, adscrita com a reforç al Jutjat d’Instrucció 21 de València, ha encausat també al mateix artista, a un empresari i a tres exdirectius o empleats de l’IVAM: l’exdirector econòmic administratiu, l’exdirector de Publicacions i Acció Exterior i una funcionària. En canvi, ha arxivat les diligències, que constitueixen la peça principal de l’anomenat ‘case IVAM’, per a altres cinc investigats.
L’acte, que tanca la fase d’instrucció, assenyala que els fets podrien ser constitutius, en relació de concurs medial, de delictes continuats de malversació, prevaricació administrativa, suborn i falsedat de document oficial.
La magistrada considera que de les diligències d’investigació practicades es desprén que Císcar es va aprofitar de la seua “posició de superioritat com a directora gerent de l’IVAM” i va fer un “ús personal” d’esta institució pública per a “per a construir i promocionar la carrera artística del seu fill”.
Ho va fer, d’acord amb la resolució, a través de dos vies. La primera implicava usar treballadors i diners del museu per a destinar-lo a aqueixos fins. La segona consistia a concedir serveis o comprar obres d’art amb càrrec als fons de l’IVAM a entitats o artistes coincidint amb exposicions i/o edició de catàlegs de Rablaci.
Així, l’acte, que pot ser recorregut tant en reforma com en apel·lació, enumera múltiples correus electrònics intervinguts durant la investigació “que indiquen que a les ordres de la senyora Císcar diversos treballadors de l’IVAM van prestar els seus serveis per a la construcció i/o promoció de la carrera artística del seu fill”.
Els treballadors van prestar aqueixa col·laboració entre els anys 2008 i 2010 en diferents àrees com les relacions institucionals, la confecció de currículums de Rablaci o l’edició i traducció de catàlegs i textos. Igualment van participar en l’organització d’exposicions i del transport de les seues obres d’art, fonamentalment escultures i fotografies, en països com Cuba, Mèxic, l’Argentina o la Xina, entre altres.
Un dels encausats, un col·laborador independent de l’IVAM que redactava en paral·lel textos per a les mostres del fill de Císcar, va ser designat l’octubre de 2012 director de Publicacions del museu, nomenament en el qual la magistrada aprecia una contraprestació a aqueixos treballs.
La resolució detalla també pagaments amb fons de l’IVAM a entitats, crítics d’art o artistes que es van veure beneficiats mitjançant la compra o l’exposició internacional de les seues obres, el comissariat de mostres o la contractació de publicacions, a canvi presumptament de la seua col·laboració en la promoció i la formació de la carrera artística de Rablaci.
Així mateix, l’acte recull multitud d'”adjudicacions irregulars” de serveis per part de la cúpula directiva de l’IVAM a diferents societats d’un empresari quetambién realitzava el transport i muntatge o desmuntatge de les exposicions del fill de la ex directora gerent.
Igualment, dedica un esment específic a l’exposició itinerant de l’obra de Rablaci Matèria i Esperit a Àsia, coincidint amb exposicions de fons del mateix IVAM, i conclou que això no hauria sigut possible sense la col·laboració d’una delegada de la SGAE en aqueix continent, al marit del qual el museu valencià havia contractat per 284.000 euros sense cap expedient de licitació.
“La política d’expansió internacional de la col·lecció de l’IVAM o d’obres d’artistes individuals assumint l’Institut tot el cost que això implicava i que va ser adoptada d’una manera unilateral per la senyora Císcar va permetre que el seu fill tinguera una projecció internacional com a artista (i això quan el mateix comptava amb l’edat de 20 anys sense haver finalitzat els seus estudis de Belles arts)”, apunta la instructora.
D’esta manera, Rablaci va poder exposar a l’estranger en els mateixos o en llocs pròxims a les exposicions de l’IVAM i en moments temporals iguals o pròxims. En tots dos casos els transports, sufragats amb fons públics, van ser assumits per l’empresa Logística de l’Art SL.
