El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i el director del festival, Carlos Madrid, han presentat la 33a edició del Festival Internacional de Cinema de València Cinema Jove, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura.
S’ha desvelat la programació de la nova edició i s’ha donat a conéixer el nom del guardonat amb el Premi Lluna de València, que ha recaigut enguany en el productor castellonenc Fernado Bovaira.
A l’acte també han assistit Abel Guarinos, director general de l’Institut Valencià de Cultura; José Luis Moreno, director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia, i també representants d’algunes de les seus del festival, com Carles Xavier López Benedí, director del Col·legi Major Rector Peset; Laurence Escalon, assistent de direcció de l’Institut Francés de València, i Emili Payà, director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
Girona ha destacat el caràcter “jove” del festival, el seu impacte internacional creixent i el seu suport al talent i als creadors valencians en tots els seus cicles, així com la presència d’un llargmetratge autòcton en la Secció Oficial, cosa que no ocorria des de feia deu anys. El secretari autonòmic també ha subratllat el Premi Un futur de cinema a l’actor valencià Pablo Molinero i, per descomptat, el Premi Lluna de València al productor castellonenc Fernando Bovaira.
Per la seua banda, Carlos Madrid ha posat l’accent en el caràcter “cada vegada més didàctic” del certamen “pel que fa tant als nous creadors com als nous espectadors”. En aquest sentit, Madrid ha recalcat la importància de les activitats prèvies i posteriors al festival, com Pantalla Jove o la Residència d’Estudiants, i el canvi de dates per a “impedir que Cinema Jove coincidisca amb l’última setmana d’exàmens de les universitats”, ja que el públic universitari “és el principal destinatari d’un festival que es caracteritza per ser ‘jove’“.
Premi Lluna de València
Cinema Jove ha volgut visibilitzar enguany, amb el seu Premi Lluna de València, una figura que habitualment roman a l’ombra en la indústria del cinema, la del productor. I en la reivindicació d’aquest ofici imprescindible, el guardonat ha sigut el responsable d’impulsar la carrera d’alguns dels directors de més èxit de l’audiovisual espanyol quan tan sols eren promeses: Fernando Bovaira (Castelló, 1963).
El productor de la Vall d’Uixó és un dels grans des que en els anys noranta es llançara a donar suport a pel·lícules com ‘Abre los ojos‘ (1997), del seu admirat Alejandro Amenábar (amb qui va arribar a guanyar un Oscar en 2004 per ‘Mar adentro‘), i ‘Los amantes del círculo polar’ (1998), de Julio Medem, que va suposar un dels primers èxits del director basc.
“Bovaira és un treballador incansable, amb un caràcter modest, que sense escarafalls ha localitzat i donat suport a tota una nova remesa de cineastes. Pel·lícules que ja formen part del nostre imaginari no haurien sigut possibles si aquest productor no haguera descobert els seus autors quan eren joves talents”, destaca el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
La carrera de Fernando Bovaira com a productor està marcada per un olfacte molt fi i una curiositat insaciable que l’han portat a la recerca constant de noves veus narratives i a apostar decididament per aquestes.
Així va ocórrer amb ‘Intacto‘ (Juan Carlos Fresnadillo, 2001), primer llargmetratge del canari després de ser nominat a l’Oscar amb un curt; ‘Caníbal’ (Manuel Martín Conca, 2013), que va reportar al cineasta d’Almeria els premis del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics a millor director i guió adaptat, o ‘La cordillera‘ (Santiago Mitre, 2017), protagonitzada per Ricardo Darín i seleccionada en la secció Una certa mirada del Festival de Cannes.
Després de la seua etapa com a director general de continguts de Sogecable, funda MOD Producciones en 2007, que s’estrena amb la producció ‘Ágora‘ (Amenábar, 2009), presentada en el Festival de Cannes i pel·lícula més taquillera a Espanya aquell any.
Des d’aquell moment, ha estat darrere de títols com ‘Biutiful‘ (2010), d’Alejandro G. Iñárritu (premi al millor actor en Cannes per a Javier Bardem i nominada a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa), i de la sèrie ‘Crematorio‘ per a Canal+, que va ser guardonada amb el Premi Ondas 2011 a la millor sèrie de l’any i està inspirada en l’obra homònima de l’escriptor valencià Rafael Chirbes.
El productor castellonenc és un dels responsables, per tant, que el cinema espanyol haja traspassat fronteres en les últimes dues dècades, amb el ‘remake’ de títols, la presència en festivals internacionals i la nominació i el reconeixement als elencs dels seus films.
Entre els seus pròxims projectes trobem el salt a la direcció de llargs de Roberto Bueso, ‘Tornar a casa’, i un nou tàndem creatiu amb aspiració internacional al costat d’Amenábar, ‘Mientras dure la guerra’, pel·lícula que segueix el viatge intel·lectual i ètic de l’escriptor Miguel de Unamuno en els primers mesos de la Guerra Civil, i està protagonitzada per Karra Elejalde, Eduard Fernández i Nathalie Poza. Com és propi d’ell, Bovaira torna a aspirar a la internacionalització i al suport als cineastes emergents.
