‘Prou de valencianofòbia: no en passis ni una més’. Així es diu la nova campanya iniciada per la Plataforma per la Llengua, la qual denuncia que des de 2007 s’han rebut més de 155 queixes per discriminació lingüística greu per part de l’Administració pública, 23 d’elles este 2018. Davant esta situació, l’ONG del valencià ha actuat per a posar fi a les humiliacions i amenaces que tenen lloc quotidianament únicament per utilitzar el valencià.
“Una discriminació lingüística greu és negar un servei pel simple fet de parlar valencià. És patir insults, humiliacions, amenaces, o fins i tot, agressions físiques, solament per parlar valencià”. Així ho ha explicat Manuel Carceller, delegat de la Plataforma, qui ha presentat la campanya davant del Centre d’especialitats Joan Llorenç de València, on recentment l’entitat va denunciar un cas de discriminació per raons de llengua.
Testimoniatges de víctimes de valencianofòbia
Lorena Fababú, víctima de la discriminació en eixe centre, ha intervingut per a explicar el seu cas. “Vaig acudir per a una revisió en la setmana 30 de l’embaràs i la ginecòloga, a l’inici de la visita, em va dir ‘habla en castellano’”. Al principi, la doctora pretenia cancel·lar-li la visita i cercar-li un altre metge perquè Lorena insistia a poder parlar valencià, però finalment la va visitar sense mantenir cap tipus de comunicació amb ella. “Jo no tinc problemes a entendre el castellà, però ella sí tenia problemes per a entendre el valencià”, ha comentat la víctima. A més, la doctora va indicar en l’informe mèdic que la pacient es comunicava en valencià.
D’altra banda, Maria Josep Doménech també ha volgut compartir la seua història. “Quan vaig anar al metge per una malaltia i vaig parlar valencià em van preguntar que si no sabia parlar castellà”, ha explicat, “clar que sé, però m’ofèn la situació com a pacient i com a persona que defensa la meua llengua”. Des de la Plataforma per la Llengua assenyalen que açò no són anècdotes, sinó fets que ocorren diàriament. “S’ha de sancionar la valencianofòbia, és una discriminació ideològica”, ha puntualitzat Carceller.
Pla de xoc als presidents
Per tal de solucionar esta situació de discriminació i impunitat, la Plataforma per la Llengua farà arribar un pla de xoc als presidents Sánchez, Puig, Torra, Armengol i Lambán. Qui ho vullga, podrà fer arribar cartes als diferents governs implicats, reclamant-los que actuen contra esta situació, a través del web www.proudevalencianofobia.org. “Les discriminacions lingüístiques es poden erradicar. Són un problema de base de l’Estat, són la causa d’un supremacisme lingüístic estructural, però poden eliminar-se. Cal voluntat política“, ha assegurat Carceller.
“És important que el ciutadà estiga informat dels seus drets però també que els treballadors vegen permanentment que se’ls recorda el dret dels valencians de ser atesos en la llengua oficial que vullguen”. Esta mesura hauria de reforçar-se amb campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible en els equipaments públics, especialment en l’àmbit de la salut. A més, l’ONG del valencià també sol·licita que es doten les víctimes d’assistència jurídica completa i gratuïta i mesures per a acabar amb la impunitat de qui discrimina. “No pot ser que, a més de patir una vulneració, hages de gastar-te diners en que es restituisca el teu dret. En canvi, és urgent que discriminar lingüísticament no isca debades” ha comentat Carceller.
