El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha expressat la seua satisfacció pel suport atorgat per l’Europarlament a la inclusió del Corredor Cantàbric-Mediterrani com a infraestructura prioritària en les xarxes transeuropees de transport, la qual cosa ha considerat un èxit de “la societat civil i de la seua aliança amb les institucions”.
Així ho ha afirmat el president en la seua intervenció en el Fòrum Corredor Mediterrani, organitzat per Radi València- Cadena SER, en el qual ha participat també la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol.
Puig ha considerat “absolutament transcendental” aquesta infraestructura en tots els seus ramals. “D’una banda, està la connexió València-Sagunt-Terol-Saragossa, que estava, incomprensiblement, fora del plantejament dels nous corredors i, d’altra banda, és fonamental que s’haja pintat definitivament Madrid-València com a gran corredor vinculat a Lisboa”, ha afirmat Puig, que ha afegit que aquesta via “permetrà la connexió del Mediterrani a l’Atlàntic per la via més ràpida”.
“La decisió que ha pres el Parlament Europeu és un pas avant decisiu”, ha manifestat el cap del Consell, que ha assegurat que l’èxit ha sigut fruit del treball “de la societat civil i de la combinació de l’aliança amb les institucions, que ha sigut molt positiva”.
En aquest sentit, ha mostrat la seua satisfacció perquè, ha manifestat, “allò que semblava absolutament raonable” ha sigut, al final, “políticament acceptat”.
El president i la seua homòloga balear han apostat, així mateix, per la inclusió de les Illes Balears en el Corredor, a través de les anomenades “autopistes del mar”. “Tot el que són les diferents modalitats de transport han d’estar vinculades, i el mar és la plataforma més important que tenim des del punt de vista de les mercaderies”, ha expressat Puig.
Descentralització en infraestructures
Per al president, “la jerarquització i la priorització de les infraestructures no són neutrals”, ja que “les decisions que es prenen tenen conseqüències”. Ha afirmat en aquest sentit que el centralisme “no és intel·ligent” i, ha denunciat, “té un substrat polític”.
Per això, ha apostat per “la descentralització, també en infraestructures”, ja que ha assenyalat com a “evident” que si les comunitats autònomes incloses en el Corredor Mediterrani tingueren les infraestructures que es mereixen, “el conjunt del país aniria millor”.
Així mateix, ha lamentat que s’hagen produït “errors que tenen conseqüències”, entre els quals ha destacat l’aposta pel tercer fil en el tram d’alta velocitat entre Castelló i València.
“Quan ja estava licitada la doble plataforma, es va intentar resoldre la situació amb el tercer fil, que està erosionant el servei de Rodalia d’una manera important”, ha criticat Puig, que considera “evident” que el Corredor “ha de ser de doble plataforma”.
Finançament autonòmic
El president ha assegurat que, encara que “hi ha alguns experts i comunitats autònomes que no tenen pressa” a aprovar el nou sistema de finançament autonòmic, la Comunitat “sí que té pressa” perquè existeix “una voluntat compartida del conjunt de forces polítiques, empresarials i sindicals que no podem continuar així”.
“Hem tingut una dificultat d’interlocució amb el Govern central” que ara no es produeix, ha assenyalat Puig, qui ha conclòs que, en la base del futur sistema, ha d’haver-hi una voluntat de “governar des de la diversitat”.
