Puig: “Presentem el recurs davant el Constitucional contra els Pressupostos de l’Estat”

El President de la Generalitat, Ximo Puig, acompanyat per la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha formalitzat davant el Tribunal Constitucional la presentació del recurs d’inconstitucionalitat del Consell de la Generalitat contra la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2016, en el qual es considera que aquesta norma impedeix a l’Administració autonòmica la prestació de serveis públics fonamentals en les condicions establides per la Constitució.

El President ha assenyalat, després de la presentació del recurs, que, amb ell, se cerca “rescatar una part del que ho els pertany als ciutadans de la Comunitat Valenciana”, i ha recordat que existeixen “cinc milions d’espanyols -els valencians- que se senten discriminats” per una llei que situa els serveis públics de forma desigual entre unes comunitats i unes altres.

En concret, el President ha assegurat que els Pressupostos Generals de l’Estat perjudiquen a la Comunitat en dues qüestions: la primera és que el Fondo de Suficiència Global “no desenvolupa un dels seus objectius: l’equilibri entre els ciutadans d’Espanya”. En segon lloc, Puig ha denunciat que, “durant tres anys, s’ha incomplit la renovació del finançament autonòmic”, el model del qual abastava el període 2009-2013 i s’ha perllongat fins a l’actualitat.

Puig ha volgut incidir que, des de fa tres anys, “el Govern central, d’una manera arbitrària, ha decidit no canviar el model, no adaptar-ho a les noves circumstàncies”. En aquest sentit el cap del Consell considera que “no pot existir la situació d’asimetria financera en la realització dels mateixos serveis públics entre les diferents autonomies d’Espanya”, que, en alguns casos, dupliquen i tripliquen, la percepció d’uns ingressos o uns altres respecte a la Comunitat Valenciana.

A la seua eixida del Tribunal Constitucional, el President Puig ha explicat que s’ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat “una vegada esgotades totes les vies de diàleg” i després d’haver demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, i al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, “que canviaren la seua posició i que es realitzara una reunió que no s’ha produït”.

Vulneració de principis constitucionals
En aquest sentit, existeixen dos motius que avalen el recurs. En primer lloc, el recurs argumenta que el Fondo de Suficiència Global no compleix amb el seu objectiu per al desenvolupament de les competències pròpies de la Comunitat, ni tan sols dels serveis públics fonamentals, amb el que es produeix una vulneració dels articles 31.2, 157 i 158 de la Constitució, entre uns altres.

Cal recordar en aquest sentit que la Carta Magna, en el seu article 158, preveu la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals, que, en el cas de la Comunitat Valenciana, no podrà complir-se amb el finançament aportat per l’Estat.

El Consell de la Generalitat entén que s’incompleixen els principis i garanties que regeixen el model territorial dissenyat per la Constitució pel que fa a suficiència financera, assignació equitativa de recursos públics, solidaritat i equilibri econòmic adequat i just en tot el territori espanyol, per la qual cosa estima que la discrecionalitat pròpia de l’Executiu no pot fer fallida tota aqueixa arquitectura constitucional.

Amb l’aplicació del Fons de Suficiència Global de la llei de Pressupostos, la Comunitat ha d’ingressar a l’Estat 1.329 milions en concepte de Fons de Suficiència negatiu. Aquesta obligació es deriva que la Llei 22/2009, que establia el sistema de finançament de les comunitats autònomes, ho configura amb la finalitat de garantir a cada comunitat els seus recursos anteriors. Aqueix criteri de càlcul va perjudicar i perjudica a la Comunitat Valenciana, doncs la manté amb un nivell de recursos i despeses clarament inferiors a la mitjana i li obliga en 2016 fins i tot a retornar uns ingressos que necessita per a finançar el seu menor nivell de despesa per habitant.

Referent a açò, en els Pressupostos de l’Estat per a 2016 no s’estableix una assignació a la Comunitat Valenciana en funció del volum dels serveis i activitats estatals que ha assumit, amb el que es produeix un evident desviament respecte del nivell mitjà en la resta del territori nacional.

En definitiva, a la Comunitat se li aplica un Fons de Suficiència negatiu, a pesar que les consignacions dels Pressupostos no arriben a cobrir els serveis públics fonamentals.

Pròrroga arbitrària del sistema de finançament
En segon lloc, el recurs també es funda que la pròrroga del sistema de finançament vulnera el bloc de constitucionalitat i no dóna empara a les previsions dels Pressupostos Generals de l’Estat 2016 en relació amb els fons de finançament i les seues partides d’ingressos i despeses, la qual cosa constitueix una arbitrarietat i vulnera l’article 9.3 de la Constitució.

En aquest sentit, el Consell al·lega que el sistema de finançament actual té un caràcter quinquennal i està perllongant els seus efectes més enllà del previst en la Llei 22/2009 sense base jurídica. Aquest caràcter quinquennal es veu reforçat per diferents articles de la llei en els quals es fa referència exclusivament al període 2009-2013. Per tant, un nou model hauria de tenir efectes des de l’1 de gener de 2014, però la realitat no ha sigut aqueixa i el model de 2009 s’ha seguit aplicant en els exercicis 2014, 2015 i 2016 per decisió unilateral i no consensuada amb les comunitats autònomes.

La pròrroga injustificada i unilateral, per part de l’Estat, d’un model previst per al quinquenni 2009-2013, suposa perpetuar un sistema de finançament que no garanteix el finançament, a nivell mitjà, dels serveis públics fonamentals a la Comunitat Valenciana, i posa en perill la suficiència financera de la Generalitat.

El recurs argumenta que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2016 incompleix les previsions de l’art. 158.1 de la Constitució i de l’art. 67 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la seua normativa de desenvolupament, al no garantir el nivell d’ingressos que assegure el finançament dels serveis públics fonamentals a un nivell mitjà equiparable al del conjunt de l’Estat.

Per tant, per a donar compliment als preceptes del bloc constitucional sobre suficiència financera i igualtat d’accés als serveis públics fonamentals de tots els espanyols, resulta imprescindible que el Tribunal Constitucional anul·le la quantia prevista en el pressupost d’ingressos de l’Estat, per la qual cosa es refereix a l’aportació d’aquesta comunitat en l’import d’1.329,53 milions d’euros, la qual cosa implica que la transferència d’ingressos efectius a la mateixa s’incremente en aqueix mateix import, al no descomptar-se aquesta aportació dels lliuraments a compte previstes.

CatalanSpanish