És freqüent en els països de cort dictatorial comunista (ja saben, aquells que igualen a tot el poble en la pobresa), que existisquen veïns que es dediquen a denunciar a aquells que no siguen observadors de les conductes oficials. Aqueixes denúncies solen realitzar-se normalment per la via del xivatau davant l’autoritat, encara que també es poden produir per la denúncia a la premsa del sistema si el denunciat és un personatge públic.
En les democràcies, també hi ha una mica de tot açò encara que molt menys evident, no hi ha dubte; el que no significa que no existisquen la xivatada i tinguem aqueixa sort de periodistes afins a alguna perversa causa, que no dubten a deixar de costat qualsevol codi deontològic i es presten a treballar al dictat d’aquesta o aquell. És freqüent, encara avui, seguir veient en alguns mitjos fotografies de manifestacions fetes des de perspectives idònies perquè semble que és una concentració molt nombrosa; o per contra, realitzada des de tal angle que transmet al que la veu que ha sigut un rotund fracàs.
Fa amb prou faenes uns dies llegíem diversos titulars l’expresident Mariano Rajoy: Un, que havia arribat 45 minuts tard al seu treball. Un altre, que ara guanyava més de registrador que abans com a president. Un tercer que deia que s’allotjava en un hotel que costava 200 euros la nit. I dic jo, és possible que faça alguna cosa sense que li critique la premsa afí a la secta?
És evident que en el cas de l’acusació de cobrar sense treballar a Emilio Bascuñana hi ha hagut bastant de tot açò. Algú que ha anat amb el que considera un bon xivatau a un mitjà de comunicació receptiu amb el missatge. Com es feia quan actuava l’ETA. Uns apuntaven i uns altres disparaven. A partir d’ací, que siga l’alcalde qui demostre que va treballar. A la paperera la Constitució i què visca Pancho Villa!
Deia recentment Pablo Iglesias, l’inventor de la Sinvergonzonería Confirmada, amb motiu de la posada en llibertat de La Manada, que quan el dret no funcionava calia canviar el dret. Quina reflexió!, i d’altra banda, quina por! Ull, és el mateix Pablo Iglesias que va treballar àrduament a derogar la Presó Permanent Revisable. I dic Sinvergonzonería Confirmada perquè fa com algun dictador, és a dir, sotmetre a confirme de la seua militància les sinvergonzonerías que realitza. Fa falta tenir la caradura, però dura!
En l’últim Ple municipal, l’ordinari de maig, vam poder escoltar a Carlos Bernabé queixar-se una vegada més del poc que guanya ell i el molt que guanya l’alcalde. Que graciós…, no discuteix el sou de Carolina Gracia (es veu que no considera excessius els 70.000 euros del seu sou més el que passa a la Diputació de la quilometrada cada vegada que es desplaça a Alacant), tampoc discuteix el sou de la directora de la nova televisió valenciana (també superior al del nostre alcalde), però discuteix el sou de Bascuñana. El que sabem tots que treballa 24 hores diàries de dilluns a diumenge per a posar a Oriola en el lloc que li correspon. Quin poca idea! I a més demanar explicacions per la seua vida professional de fa deu anys…
Que ell guanya molt i vosté poc? Home, clar…, i comprensible. Mentre que un treballa sense descans pel benestar de tots els oriolans i les oriolanes, l’altre treballa posant pals en les rodes i destruint. A més, en l’últim Ple celebrat va mentir a tots els oriolans, ens va dir que guanya 700 euros al mes, quan guanya bastant més perquè té dues pagues extraordinàries. Realment percep uns 900 euros al mes per una dedicació parcial. Mire Bernabé, quan Bascuñana tenia la seua edat ja tenia una reputació i un full de serveis que para sí que la volgueren tenir moltíssims. Precisament açò pot ser part del problema…, les enveges i la gelosia. I algun que un altre complex i trauma de la infància.
Em consta, perquè ho vaig viure amb ell, que sent Emilio un vintenari va pensar en la necessitat d’explicar a Oriola amb un lloc de socors per a la Creu Roja, en la pujada al túnel, i que en aqueix lloc podrien fer el servei militar molts joves d’Oriola. I de fet, efectivament i gràcies a les seues gestions, centenars de joves d’ací van fer la mili a Oriola, per a benefici d’ells mateixos, de les seues famílies i de tota la ciutadania. Seria capaç d’asseure’s vosté, Bernabé, a pensar què ha fet per Oriola? No em conteste, no fa falta, que conec la resposta, perquè sempre diu el mateix. El model. Vosté ha vingut a aquest món i a Oriola a canviar el model.
A tot açò, el Partit Socialista s’ha posat la disfressa d’honradesa i transparència (que òbviament els senta massa gran), i recrimina a Bascuñana per uns fets que diuen es remunten a 2007. Curiosament, fixen-se, són les dates en les quals ha quedat demostrat que el Partit Socialista de la Comunitat Valenciana es va finançar de forma il·legal. Vegen l’hemeroteca.
Mentrestant, el Grup Canviem ens crida a fer un exercici per a destriar entre la responsabilitat jurídica (és a dir, la de la justícia -en el més extens sentit de la paraula-), i responsabilitat política basada en la presumpció de veracitat dels titulars dels mitjans d’informació. Encara que ací estic segur que li va faltar donar la llista de quins mitjans d’informació són els que compten amb aqueixa presumpció de veracitat i quins no, perquè estic segur que tindrà el seu llistat de bons i dolents. Recordem que Bernabé és un d’aqueixos repartidors de carnets de demòcrata.
És sobre la base de tot l’anterior, per la qual cosa ací els oferisc alguns titulars recents, de mitjans diferents, que no sé si gaudiran del beneplàcit de l’esquerra oriolana perquè els afecta directament. La veritat és que no he vist a ningú demanar aqueixes “responsabilitats polítiques”, cessaments, dimissions, explicacions, ni gens de res. En el millor dels casos, Podemos va fer un postureo de cara a la galeria i poc més.
Público 07/06/2018
Imputades dos ex-alts càrrecs del Govern de Zapatero pel finançament del PSPV i el Bloc a València en 2008.
La Razón 31/05/2018
La UDEF apuntala la tesi del finançament il·legal del PSPV.
El Diario 12/06/2018
La policia va considerar acreditada el finançament il·legal del PSPV-PSOE i Bloc però va avisar de la prescripció del delicte electoral.
L’Economista 16/05/2018
Podemos exigeix cessaments pel finançament il·legal al PSPV per a salvar el pacte de Govern.
El Mundo 31/07/2017
Echenique va ser reincident: va mantenir al seu assistent en 2012 sense contracte ni Seguretat Social i va repetir en 2015
Tenim d’altra banda, dos exemples recents de casos en els quals la responsabilitat política que sempre es reclama al PP no solament es deixa en l’oblit sinó que, a més, per contra es premia a l’infractor. D’una part, el cas del comissionat de la Ribera, que va dimitir per prometre llocs de treball a familiars i amics amb la reversió de l’Hospital d’Alzira, i al que ara se li atorga una sotsdirecció general en la Conselleria d’Hisenda. Per un altre, l’alcalde d’Algorfa, qui va triplicar la taxa d’alcohol permesa i se li recompensa amb un lloc en l’executiva Comarcal del PSOE. La recent detenció del President de la Diputació de València ha fet que tant en el PSOE com en COMPROMÍS salten les alarmes. Desmunta la seua estratègia de bens portats a l’escorxador i apareix el seu costat més fosc, i del que mai es va desfer. I és que, les paraules han d’anar acompanyades dels fets.
