“La querella argentina” per Rosa Pérez Garijo

La ‘querella argentina’ és la única denúncia oberta en el món contra els crims del franquisme i s’instrueix a un jutjat de Buenos Aires. Aquest procediment em produeix, entre altres sentiments, vergonya.

Quasi 42 anys després de la mort del dictador, els crims d’assassins, torturadors, lladres de xiquets i xiquetes, colpistes… continuen impunes. Un país no es pot anomenar democràtic si construeix la seua democràcia damunt de les fosses que són producte de crims de lesa humanitat, i això és el que ha passat al nostre país.

Tant l’ONU com el Consell d’Europa han retret diverses vegades a l’Estat Espanyol el fet d’abandonar les víctimes del franquisme. Mai s’ha pres declaració a cap dels culpables, per no parlar ni de detencions ni per suposat de condemnes; és més algun dels membres de la dictadura han ocupat llocs de responsabilitat en democràcia. Que la justícia d’un altre país estiga fent el que mai ha fet la nostra és una vergonya.

Una autèntica vergonya per a l’Estat Espanyol que, lluny d’haver buscat construir la democràcia depurant responsabilitats i reparant els danys, i ensenyar la història perquè mai més es torne a repetir, ha fet precisament tot el contrari: ha protegit els criminals, ha oblidat les víctimes i ha impulsat una política de desmemòria perquè cada vegada menys persones coneguen la barbàrie de la què va ser víctima el poble espanyol.

Junt al sentiment de la vergonya, la querella argentina em produeix esperança. L’esperança per saber que el que ací es vol oblidar altres no estan disposats a fer-ho. Davant una querella presentada per familiars de persones assassinades i desaparegudes durant la dictadura franquista junt a diverses associacions espanyoles i argentines, la jurisdicció argentina ha decidit instruir aquesta causa en virtut del principi de justícia universal.

Però evidentment l’Estat Espanyol no ho anava a posar tan fàcil, tants anys d’impunitat i de desmemòria no s’anaven a veure truncats perquè un altre país “ficara els nassos” a les nostres vergonyes. Així, mentre la jutgessa argentina María Servini ordena detencions i extradicions, la Fiscalia, l’Audiència Nacional i el Govern de Mariano Rajoy fiquen tots els entrebancs possibles per a fer-les efectives. Han passat quasi 42 anys, sols falta impedir que es faja justícia uns quants anys més per a que ja no quede ningú a qui demanar responsabilitats, deuen pensar.

Diversos Ajuntaments estan adherint-se a la ‘querella argentina’ o presentant querelles en els tribunals espanyols. Destaquen els casos de Vitòria, Pamplona, i Barcelona. També diverses administracions estan donant el seu suport a la ‘querella argentina’, entre elles la Diputació de València, a proposta de la diputada que signa este article. En aquest marc, el pròxim 4 d’abril, hem organitzat una jornada municipalista oberta a entitats locals, associacions memorialistes i públic en general, amb especialistes de primer nivell: el jutge Joaquim Bosch, portaveu territorial de Jueces para la Democracia, els advocats de la CeaQua (Coordinadora Estatal de Apoyo a la querella argentina) Ana Messuti i Jacinto Lara, i l’advocat i membre d’Amnistia Internacional, Alberto Aznar.

Les víctimes del franquisme necessiten MEMÒRIA, JUSTICIA I REPARACIÓ. Per això, algunes estem complint amb les obligacions que tenim  com a càrrecs públics.

Rosa Pérez Garijo és diputada portaveu d’Esquerra Unida en la Diputació de València. Vicepresidenta 4ª de la Diputació de València i Diputada d’Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica.

CatalanSpanish