Un jutjat valencià investigarà una querella per tortures durant el franquisme

El Jutjat d'Instrucció número 1 de València ha admés a tràmit una querella criminal per un delicte de tortures comés en 1971 per diversos policies adscrits a la Brigada Polític-Social d'aquesta ciutat, segons la Coordinadora de suport a la querella argentina contra crims del franquisme.

El Jutjat d’Instrucció número 1 de València ha admés a tràmit una querella criminal per un delicte de tortures comés en 1971 per diversos policies adscrits a la Brigada Polític-Social d’aquesta ciutat, segons la Coordinadora de suport a la querella argentina contra crims del franquisme.

El passat 3 de desembre, sis persones que van patir tortures durant en el franquisme van presentar en els jutjats de València les primeres querelles que es registren en aquesta ciutat per aquest motiu, amb l’objectiu que es consideren delictes de lesa humanitat, que no prescriuen.

Les querelles, iniciativa de la citada coordinadora, són similars a les presentades ja a Madrid o Astúries i els seus signants són sis dels quinze membres del Partit Comunista que van ser detinguts a València entre del 23 d’abril i l’1 de maig de 1971.

Durant dènou dies van patir vexacions i tortures en la Prefectura Superior de Policia, després de la qual cosa van ingressar en la presó Model acusats d’associació il·lícita i propaganda il·legal.

Les querelles anaven dirigides contra el qual llavors era el cap de la brigada polític-social de València, Benjamí Solsona, al qual es podria considerar el “Billy el Xiquet” valencià, ja que “gaudia del seu sadisme i de l’acció de la tortura”, segons va explicar l’advocat Guillermo Noguera, de la cooperativa El Rogle.

En l’admissió a tràmit de la denúncia es troben Jacinto López Acosta, Benjamí Solsona Cortés i Manuel Ballesteros, segons l’entitat.

En el seu acte del passat 28 de desembre, el citat Jutjat acorda lliurar ofici a l’Arxiu Històric Nacional (Centre Documental de Memòria Històrica) perquè remeta tots els documents existents en els seus fons relatius al querellant i, en concret, els concernents a la seua detenció com a membre, en aquells dies, del Partit Comunista d’Espanya.

“Ens trobem davant la primera querella criminal dirigida contra policies de la Brigada Polític-Social franquista en el qual s’imputa un delicte de tortures en un context de crims contra la humanitat, admesa a tràmit per un Jutjat de l’Estat espanyol”, assenyalen les mateixes fonts.

Aqueixa querella criminal presentada el mes passat s’emmarca en la campanya de presentació d’aquest tipus d’accions penals en tota Espanya per a denunciar davant els tribunals d’aquest país “els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista”, querelles que sumen ja díhuit entre Madrid, Oviedo i València.

A València s’han presentat un total de sis querelles criminals impulsades per l’Associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià integrada en la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA).

La resolució judicial feta pública aquest dimarts “representa una fita important per a revertir la situació d’impunitat que, fins hui, manté l’Estat espanyol en relació amb la falta d’investigació dels crims internacionals comeses durant la dictadura franquista”.

Des de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina-Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme en el Pais Valencià mostren el seu “ànim davant l’inici d’aquesta investigació” i ratifica la seua decisió de “continuar treballant en aquesta direcció a fi de fer fallida la impunitat del franquisme i aconseguir el ple reconeixement de les víctimes del franquisme”.