Rafael Martínez: “El castell de Culla és part important de la història cultural del poble valencià”

Martínez: “estem documentant abundants restes materials de diferents èpoques i cultures, associats al primitiu emplaçament islàmic del segle XI, i a les diferents ampliacions i reformes del castell medieval posterior”

El Castell de Culla sempre ha sigut un lloc molt interessant per a visitar perquè darrere amaga una gran història per a molts desconeguda, però que gràcies a l’obstinació de l’Ajuntament del municipi que ha comptat amb l’arqueòleg Rafael Martínez Porral i el seu equip, això està canviant.

Rafael Martínez Porral és llicenciat en Història, especialitat arqueologia per la Universitat de Valencià, a més de membre de Icomos-España (Comité Nacional Español, UNESCO). És arqueoleg professional des de 1998, hi ha treballat en edificis religiosos molt importants com la Catedral de València; fortificats com la ‘Alcazaba’ d’Onda o civils com el Palau Forcalló.

Rovira  

A més hi ha treballat en diversos estudis desargollats principalment per la Generalitat Valenciana, publicat més d’una trentena d’articles de difusió i investigació arqueològica, i participat en diversos congressos i conferències especialitzades.

Per a conéixer millor aquests descobriments, l’arqueòleg Rafael Martínez ens ha explicat els avanços que s’estan aconseguint “des que comencem a fer les primeres excavacions al castell, no hem parat de trobar-nos sorpreses, ja que teníem molt poca documentació de com podia haver sigut la seua construcció i disseny”.

El treball està donant els seus fruits, i “després de les excavacions tenim ara l’evidència d’un primitiu assentament prehistòric de l’edat de bronze, amb l’aparició de diverses restes materials associats a aquest moment cultural, així com d’abundants peces ceràmiques d’època ibèrica del segle III a. de C. ”, assenyala l’especialista, que permet documentar els orígens d’aquest municipi de l’Alt Maestrat i que demostra l’evidència de població a Culla de fa més de 2.400 anys.
tot”.

Martínez, afig que “estem documentant abundants restes materials de diferents èpoques i cultures, associats al primitiu emplaçament islàmic del segle XI, i a les diferents ampliacions i reformes del castell medieval posterior”. A més, també s’han descobert diferents grafitis de les Guerres Carlistes, això què significa”, “el castell va ser reocupat durant aquest període amb una guarnició militar, encarregada de custodiar una presó de guerra, un hospital de sang i diverses activitats artesanals que servien de proveïment de l’exèrcit carlista”, especifica l’expert.

Què és el que ocorre a partir d’ací?, “que en el moment que aquesta guarnició militar està establida al castell de Culla, els seus soldats pinten diverses escenes o motius aïllats en algunes de les parets de les habitacions on s’allotgen, de les quals hem pogut documentar diverses d’aquestes escenes, ja que unes altres s’han perdut”. “Entre les quals hem trobat, es poden veure a militars que apareixen al costat de l’artilleria bèl·lica i soldats amb les mans alçades a manera de rendició; també apareix altres elements com un peix, estreles, i altres figures més”.

Rafael Martínez explica il·lusionat, “els que estem treballant al castell de Culla gaudim contínuament, perquè no és habitual poder excavar un castell en extensió, amb pintures o grafitis sobre les parets de les habitacions, realitzats per les persones que el van habitar i que representen un moment concret de la història, molt interessant a nivell d’investigació”.

La idea de començar aquests treballs va ser de l’ajuntament de Culla, “que és el primer interessat a conéixer el seu patrimoni, la seua història, i com no, el seu Castillo és el monument emblemàtic, és la guinda que li falta a un poble de gran atractiu turístic”, ressalta l’arqueòleg.

Cal destacar, a més, que els actuals treballs estan cofinançats amb 300.000 euros per l’Ajuntament de Culla, la Diputació de Castelló i els Fons FEDER.

Martínez, ho té clar, “al final les diferents administracions han valorat i han vist que el Castell té molt interés, no solament històric, sinó també perquè és un edifici al qual se li pot donar un gran ús turístic i cultural, i que forma part de la ruta templera promocionada per la pròpia Diputació de Castello”.

Per a l’expert, “el castell forma part d’un capítol important de la història del poble valencià, i Culla és un dels llocs emblemàtics per a entendre l’evolució històrica de la conquesta cristiana sobre la València musulmana”.

Igualment, ressalta que “Culla malgrat ser hui dia un poble xicotet, la seua història i el seu castell estan en primera línia d’un ric patrimoni cultural, i l’emplaçament del qual i territori associat, aconseguien més de 500 quilòmetres quadrats de domini en l’època, és a dir dels territoris i dels castells més importants del moment, la seua circumscripció era enorme i altres alqueries i castells depenien d’ell, per a això cal posar-se en el context històric d’aquell moment”.

A part de tot el parlat i explicat anteriorment, encara queda una pregunta important, quant temps fa que van començar les excavacions i quan tenen pensat finalitzar-les?, Martínez, explica que iniciem els treballs en 2017, i s’han succeït diverses campanyes d’excavació des de llavors, “amb l’actual finançament, estem treballant des de desembre de 2018 i la previsió és completar el present any”. A més, puntualitza, “això comença a ser rutina com qui diu, segons els resultats que anem tenint, les diferents administracions ens van donant suport, perquè veuen que els resultats són satisfactoris, i resulta de gran interés”.

Per a finalitzar, Martínez, apunta que l’equip el conformem diversos arqueòlegs, uns estem sobre el terreny, però altres especialitzats en estudis ceràmics, en numismàtica, epigrafia, documentalistes, historiadors, topògrafs, etc”.

PublicitatJuega Limpio Orihuela