Com es definiria?
Em definiria com un home obert, sensible davant els més necessitats, accessible i amb sentit comú.
Per què es torna a presentar com a candidat a l’alcaldia pel PSOE a Albal?
Malgrat que fa setze anys que sóc alcalde, em torne a presentar perquè sent que fa falta acabar el projecte del poble que jo inicialment tenia. Albal ha evolucionat moltíssim i és un poble que hui dia té voreres àmplies i multitud d’accessos, per la qual cosa el trànsit dins del poble és bastant fàcil. A més, hem intentat pacificar el que és el centre del poble. Tot això està molt bé, però encara ens queden moltes coses per fer. Un poble no acaba mai. Jo vull al meu poble molt i en conseqüència d’això sempre vull que els veïns tinguen les millors condicions de vida. Em torne a presentar perquè pense que la sensibilitat que jo tinc potser no la té un altre que vinga nou, que valorarà altres coses diferents a les meues. Per exemple, jo valore molt que el meu poble tinga una estació de tren perquè això significa progrés i una millora en qualitat de vida i a nivell social i econòmic. Casualment vaig ser l’únic que ho va proposar i, menys Compromís que sí m’ha donat suport, els altres han estat en contra i no entenc el motiu perquè si un projecte és bo per al poble, el que interessa és que es done suport. Quan vaig parlar amb la presidenta d’Adif es va quedar estranyada al saber que l’oposició estava en contra.
És evident que amb el tren el poble ix guanyant i nosaltres continuarem treballant per això
Porta més de dotze anys lluitant per a aconseguir que el tren rodalia arribe a Albal. En en els pròxims anys s’inaugurarà finalment eixa estació de tren. Què sent en veure que el projecte és ja quasi una realitat?
M’embarga l’emoció moltes vegades perquè això no és una cosa que se m’haja ocorregut de la nit al dia, sinó que és una cosa que jo perseguia des de la primera vegada que em vaig presentar a unes eleccions. Per a anar d’Albal a València hi ha un autobús, però li costa entre mitja hora i tres quarts d’hora, mentre que amb el tren serien entre 10 i 12 minuts. És evident que amb el tren el poble ix guanyant i nosaltres continuarem treballant per això perquè és un dels objectius més importants que jo m’havia marcat, independentment de fer un poble millor, que jo crec que ho hem aconseguit. Em note ple d’il·lusió i de sensació de voler al meu poble, per això jo pense que si no estic jo un altre no ho farà o almenys no ho farà igual que jo.
Creu que és la solució perquè el nombre d’habitants cresca a Albal?
És una solució de futur. En primer lloc perquè des de València cap al sud no hi ha cap poble que tinga parcel·les per a poder construir i nosaltres al voltant de l’estació del tren tenim un PAI a desenvolupar. Diuen que val tres milions d’euros, però solament amb l’impost de construcció d’eixe PAI depassaran els cinc milions d’euros d’ingressos per a este Ajuntament. Normalment la gent de València es ve cap als pobles a viure perquè tenen millors condicions, estan millor considerats… Molts amics que viuen en el centre em diuen que els agradaria viure al meu poble perquè podrien anar a la piscina coberta passejant-se, per exemple. Tenim una qualitat de vida que València no té i jo espere que la gent que es vaja de la ciutat perquè està farta del tracte que els donen vinga a Albal.
El millor de ser alcalde és la satisfacció que et dóna el solucionar els problemes a la gent, per xicotets que siguen
Què és el millor i el pitjor de ser alcalde?
El millor de ser alcalde és la satisfacció que et dóna el solucionar els problemes a la gent, per xicotets que siguen. Quan fas alguna cosa que penses que millora la qualitat de vida dels veïns t’omples de goig i dius ‘això és el que jo volia’ i t’assegues orgullós del que has fet. El pitjor és que moltes vegades la família ho paga, ser alcalde és una dedicació de 24 hores al dia i això minva les hores de dedicació a la família. Però jo faig el que m’agrada, el que m’il·lusiona i el que m’omple.
Com valoraria estos quatre anys de legislatura?
Els valoraria molt positivament, encara que hàgem tingut el problema de la normativa d’Europa i la legislació que ens ha imposat Montoro que, de fet, nosaltres hem hagut d’amortitzar sis milions d’euros de préstecs i hui dia Albal no deu un gallet.
Durant estos anys hem aconseguit moltes coses, com millorar el nucli urbà de la part antiga, posar zones amb ombra, atendre les escoles en tot el que ens demanen…A més, estem acabant de fer un parc de més de 26.000 metres quadrats que donarà més zones verdes per als nostres veïns i una piscina d’estiu perquè els xiquets del poble puguen anar a jugar… En definitiva, estem fent moltíssimes coses. En esta legislatura ens hem obert a la societat i hem fet el que el poble ens ha demanat.
Quin considera que ha sigut el moment més complicat d’estos quatre anys?
La malaltia que he tingut ara. Jo no esperava estar mai mal perquè jo em trobava molt bé, però em van operar i em van posar quatre baipassos i va ser un problema que jo no tenia previst. Ha sigut el sot més gros que he passat i a més se m’ha ajuntat pràcticament amb la campanya electoral i ha fet que jo no estiga al 100% de condicions, però jo garantisc que amb eixa rectificació de motor que m’han fet no és que vaja a estar com abans, és que estaré millor i aniré més de pressa.
A una empresa no se li ocorre tractar malament a un client i nosaltres tampoc hem de consentir que es tracte malament a un veí
Quina filosofia de treball impera en el seu dia a dia a l’Ajuntament?
Hi ha alguna cosa que s’ha deixat per fer que li haguera agradat fer?
Moltes, com el carrer de Sant Blas, el centre de salut… Són coses que s’han quedat per fer, però espere que en la pròxima legislatura es puguen realitzar. Jo he lluitat i m’he entrevistat amb les dues conselleres de Sanitat que hem tingut per a aconseguir-ho, però no ha sigut possible. Continuaré lluitant perquè Albal tinga un nou centre de salut perquè ja fa huit anys que vam cedir 2.500 metres quadrats d’una parcel·la que està davant de la Policia per a fer un nou centre de salut d’atenció continuada.
l’Ajuntament no pot influir en el que és l’economia privada, però el que sí que pot fer és facilitar perquè les empreses vinguen a instal·lar-se a Albal
Com s’ha estat fomentant l’economia i l’ocupació el municipi?
Sobre quins eixos es basa la seua campanya electoral?
La meua campanya electoral es basa en deixar clar alguns assumptes. D’una banda, la gent està dient per ací que jo em retiraré als 4 o 6 mesos, però no és veritat. La legislatura són quatre anys i el meu compromís serà durant els quatre anys. D’altra banda, estan dient que jo tinc càncer i això és un atac baix. La política no és això. La política ha de ser criticar coses que es facen mal o proposar coses millors, però no atacar la situació personal que jo he passat. La campanya se centrarà en parlar amb la gent, en estar prop de la gent i en trepitjar-me el poble. Jo sóc partidari de poques promeses però de complir-les totes i si no es pot, explicar per què no s’ha pogut. La gent ha de saber que hi ha una clara decisió de treballar per a millorar la vida dels nostres veïns.
Jo no és que no haja robat, jo és que he denunciat als lladres
Vosté és alcalde des de 2003, creu que els veïns i les veïnes tornaran a confiar en vosté perquè siga el seu alcalde de nou?
Jo no ho sé, però és el que demane. Espere que confien en mi perquè jo no els he defraudat. Jo no he sigut una persona que s’haja qualificat per tindre la necessitat econòmica de ser alcalde. Jo sempre he viscut fonamentalment d’altres qüestions perquè he sigut molts anys funcionari de la Diputació. Ara estic jubilat precisament per a dedicar-me totalment al poble. Jo no és que no haja robat, jo és que he denunciat als lladres. Eixa dedicació, eixa proximitat i eixa bona voluntat és el que la gent valorarà.
Esta serà la seua última legislatura o pensa continuar?
És una pregunta difícil. Jo el que dic és que estaré els pròxims quatre anys i d’ací quatre anys, ja es veurà. Com deia Cholo Simeone, ‘partit a partit’.
