La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha rebutjat el recurs que van presentar diverses entitats contra un decret del Consell que obliga a aplicar el protocol sobre identitat de gènere dels alumnes a tots els centres sostinguts amb fons públics, públics i concertats. L’alt tribunal valencià dictamina que la mesura no vulnera els drets a la igualtat ni a la llibertat d’ensenyament, ideològica ni religiosa.
El recurs va ser interposat per la Federació de Centres d’Ensenyament de València (Feceval), Federació Catòlica d’Associacions de Pares d’Alumnes de València (FCAPA) i Federació Espanyola de Religiosos d’Ensenyament-Centres Catòlics de la Comunitat Valenciana (FERE-CECA COVAL) contra un article del decret del Consell que desenvolupa la Llei 8/2017 Integral del reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere (la coneguda com a ‘Llei Trans’).
En concret, els recurrents sol·licitaven la nul·litat de l’article 29 del Decret 102/2018 de 27 de juliol del Consell, que desenvolupa la Llei 8/2017 Integral del Reconeixement del Dret a la Identitat i a l’Expressió de Gènere a la Comunitat Valenciana.
Aquest article, recorda el TSJ en un comunicat, estableix que el protocol d’atenció educativa a la identitat de gènere que aprove la Conselleria d’Educació “serà d’obligat compliment per a tots els centres sostinguts amb fons públics”.
Respecte als centres privats que no reben finançament públic, el precepte estipula que hauran de regir-se per les seues pròpies normatives, encara que aquestes han de complir les garanties arreplegades en l’article 22 de la citada Llei 8/2017. En el cas de no disposar d’una normativa pròpia, aquests centres hauran de regir-se pel protocol que aprove el Consell.
En la seua resolució, la sala inadmet totes les al·legacions del recurs referides a la legalitat ordinària del decret, doncs no guarden relació amb la tutela de drets fonamentals que se sotmet a examen en aquest procediment especial.
A més, en els fonaments jurídics de la resolució, els magistrats adverteixen que no concorren els pressupostos legals per a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat contra tres articles de la Llei 8/2017, com demanaven els recurrents.
En relació ja al fons de l’assumpte, l’alt tribunal considera que l’article del decret objecte d’impugnació no vulnera el dret a la igualtat pel fet d’establir una diferència entre els centres educatius privats i els centres privats concertats.
“Aquestes situacions no són objectivament iguals”, segons la sentència, i a més “la diferència de tracte entre uns centres i uns altres no se situa en la conseqüència jurídica derivada de la implementació de les garanties que la Llei estableix”, sinó en la llera pel qual han de fer-se efectives aquestes garanties legals, argumenten.
“RESPECTE ALS PRINCIPIS CONSTITUCIONALS”
L’alt tribunal de la Comunitat Valenciana entén que l’article 29 Decret 102/2018 no cercena el dret dels centres concertats a la llibertat de creació i a tindre el seu propi ideari educatiu, perquè l’àmbit d’aquest dret constitucional “té límits i un d’ells és, precisament, el respecte als principis constitucionals i els drets i llibertats fonamentals”.
En aquesta línia, la sala recorda que no existeix un dret potencial d’aquests centres a tindre un ideari propi contrari al dret d’igualtat o que continga “pautes que no respecten les identitats o expressions de gènere que es donen en l’àmbit educatiu i el lliure desenvolupament de la personalitat de l’alumnat d’acord amb la seua identitat”.
La sentència, que ha sigut notificada aquest divendres a les parts i pot ser recorreguda, imposa a les federacions recurrents les costes del procediment, fins a un màxim de 3.000 euros.
