Mirar-se en l’espill de la planta de residus d’Algímia d’Alfara, amb un nivell de recuperació i reconversió de deixalles en recursos del 70% i referència a Europa, per a implementar este model a la remodelació prevista a la planta d’Onda és l’objectiu de la visita que la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha realitzat este dimecres amb els membres del consorci de Reciplasa.
El detallat recorregut per les instal·lacions d’esta planta, on els representants dels 
principals municipis que formen part del consell de Reciplasa han pogut conéixer el procés que es realitza en esta instal·lació qualificada “d’exemplar” busca convèncer de la necessitat que la reforma prevista per la planta d’Onda seguisca els paràmetres d’esta infraestructura.
Per això, tant la Consellera com el president de Reciplasa, Ignasi García, han destacat que ha de ser “el model d’Algímia el que s’implante en el Consorci C2 (Onda) en contraposició a l’actual instal·lació”. Una aposta per la qual hi ha sobre la taula al voltant de 40 milions d’euros i que com ha recordat Garcia “no pot esperar perquè segons ens marca Europa, hem d’adaptar-nos, i no tenim massa temps”.
“L’objectiu és en uns dos anys acostar-nos al nivell de recuperació i reducció del rebuig que té Algímia”, ha afegit Garcia.
I és que cal recordar que des d’agost del 2014 la planta d’Onda va arribar ja al seu màxim, el que suposa que des d’eixe moment els 46 municipis que componen el consorci de la zona centre a la província han de portar els seus residus a altres llocs.
D’altra banda, pel que fa a les diferències inicials més marcades que es poden plantejar, no s’ha d’oblidar que les instal·lacions d’Algímia donen servei a unes 120.000 persones mentre que les d’Onda haurien de fer-ho a 370.000 usuaris. Però amb totes les particularitats i adaptacions possibles, el que sembla és que la visita d’este dimecres amb presència dels mitjans de comunicació busca difondre des de la Conselleria els tipus d’objectius i els models pels quals s’aposta. Com ha reiterat Mollà “tots volem ser Algímia” per la qual cosa la responsable autonòmica insta a traslladar aquesta fórmula de gestió a la resta de consorcis.
FUNCIONAMENT “EXEMPLAR”
El director general de Qualitat Ambiental, Joan Piquer, ha destacat l’objectiu d’avançar en la implantació generalitzada de tipus d’infraestructures clau en l’economia circular i obertes a la ciutadania. A més, ha recordat que es tracta d’una infraestructura pionera a Europa que és model de referència en la gestió de les deixalles i en l’impacte zero sobre l’entorn.
Pel que fa a les xifres de la seua efectivitat, esta planta de tractament de residus té un índex de recuperació i reconversió de les deixalles del 70%, un percentatge que contrasta amb el d’altres instal·lacions que actualment poden estar en el 20%.
Piquer ha explicat que la infraestructura, exemple d’integració paisatgística al Parc Natural de la Serra Calderona, tracta diàriament 355 tones de residus domèstics, dels quals només el 30% acaba en abocador -en la seua majoria, material tèxtil brut i productes d’higiene personal-, mentre que la resta és separada automàticament a través de classificadors òptics que “garanteixen i asseguren que cada tipus de material vaja on li corresponga”.
Una de les parades de la visita ha sigut el punt de retractilat de residus; un sistema d’embalatge que redueix les olors, el risc d’incendis i la proliferació d’ocells i fauna salvatge. Un altre ha sigut el de la planta de compostatge on la matèria orgànica passa per tres fases en el tractament, des de la seua primera descomposició fins a la maduració total.
Inaugurada en 2009, un dels avantatges de la planta és la seua construcció metàl·lica per panells, una fórmula modular i fàcilment desmuntable. A més, periòdicament renova la seua maquinària per a incorporar les últimes tecnologies i adaptar l’equipament a les innovacions d’enginyeria.
En aquest sentit, la consellera ha valorat els contractes dinàmics vinculats a la gestió de residus, de manera que permeten l’adaptació de les infraestructures d’acord amb el compliment dels objectius i paràmetres a curt termini que exigeix la normativa europea.
