PSPV, Compromís i Unides Podem Esquerra Unida arranquen aquesta setmana les negociacions per a la reedició de l’Acord del Botànic, en plena precampanya per a les municipals, després d’una setmana marcada pels festius en la qual els partits han analitzat els resultats i han manifestat el seu compromís a avançar en aquest acord progressista que va començar la seua marxa en 2015 després de 19 intensos dies de negociació.
Les autonòmiques del passat diumenge 28 d’abril van situar el PSPV com a força més votada a la Comunitat, millorant el seu resultat respecte a 2015, i amb Compromís i Unides Podem perdent part de la seua representació. Així les coses, la pròpia nit electoral els candidats de les tres formacions van mostrar la seua disposició a continuar avançant en el canvi, aquesta vegada amb un marge de diferència menor respecte al bloc de PP, Ciutadans i Vox, amb 52 diputats enfront de 47.
El compte arrere per a la constitució de Les Corts el pròxim 16 de maig ja ha començat, i el calendari estableix que la investidura del nou president tindria lloc a la fi de maig o principis de juny.
El ‘president’ en funcions, el socialista Ximo Puig, ja va apuntar el dimarts que confiava que el nou Consell poguera estar llest en la primera quinzena de juny per a reduir al mínim el període d’interinitat i aquest mateix divendres ha subratllat que el període electoral que novament s’aveïna condicionarà els terminis, de manera que no creu que hi haja un acord final sobre eixe Botànic II fins que passen les municipals.
Si en 2015 els contactes van arrancar ja el dilluns següent al diumenge electoral, en aquesta ocasió les negociacions formals es produïxen després d’una setmana de baixa intensitat política, marcada pels festius del dilluns –Sant Vicent–, el dimecres 1 de maig i el dijous –la Santa Faç–.
Fa quatre anys, amb un resultat molt més ajustat entre el PSPV i Compromís, les negociacions es van perllongar durant 19 dies, entre les eleccions del 24 de maig i l’acord sobre el ‘qui’ havia de presidir la Generalitat, el 12 de juny, un dia després de posar sobre el paper el ‘què’, l’Acord del Botánic amb els eixos de l’acció del nou Executiu.
En aquell moment Les Corts es van constituir en el matí de l’11 de juny, sense estar subscrit el pacte –es va firmar hores després–, i Puig va prendre possessió com a president el 25 de juny. Els consellers van fer el propi cinc dies més tard, el 30.
No obstant açò, el camí fins a eixe desenllaç no va ser fàcil. Si després dels comicis, en els quals les urnes van deixar oberta la possibilitat a posar fi a dos dècades de governs del PP, els tres partits van mostrar la seua disponibilitat a iniciar negociacions, la reivindicació de la Presidència per part de PSPV, com a força progressista més votada, i Compromís com a garant de la “credibilitat del canvi”, van tibar la corda.
Els socialistes van mostrar la seua voluntat de recolzar a Joan Ribó (Compromís) en l’Ajuntament de València com a força de l’esquerra amb més representació i van reivindicar que la coalició fera el mateix en la Generalitat, però aquest va reiterar la seua intenció de liderar el Consell.
Puig va posar sobre la taula la seua voluntat de parlar “amb tots” i va obrir la porta a dos opcions, un govern amb Compromís i suport de Podem o en minoria amb el suport de Ciutadans. El propi PP d’Alberto Fabra va arribar en un moment donat a oferir l’abstenció per a eixa segona opció a canvi del suport socialista als ‘populars’ en els ajuntaments.
El 9 de juny, dos dies abans de la constitució dels Corts, el PSPV va donar per trencades les negociacions després d'”una infinita paciència” i en sentir-se “insultats per la postura de Compromís. Puig va sopar amb Fabra i Antonio Montiel, aleshores líder de Podem, es va mostrar disposat a “asseure’s les hores necessàries per a aconseguir un govern de progrés”.
Un dia més tard Compromís convidava al PSPV a tornar a negociar “sense imposicions” sobre la Presidència apel·lant al diàleg i l’11 de juny a la vesprada es firmava el Botànic entre les tres forces. El dia 12 Oltra va proposar que Puig fora el cap del Consell en un govern “transversal”, que després es materialitzaria sota la fórmula del mestissatge.
