Ahir va ser un dia per a celebrar per a la Comunitat Valenciana. Per fi el Congrés va aprovar la reforma de l’Estatut Valencià que incorpora una disposició addicional perquè les inversions de l’Estat en la nostra autonomia siguen equivalents al pes demogràfic real.
S’ha tardat set anys a tirar-la avant, alguna cosa que hauria d’avergonyir a tots i cadascun dels partits i representants. Si la modificació era legal, que ho és, i si era bona per a la Comunitat Valenciana, que ho és, res absolutament justifica que haja estat set anys dormint el somni dels justos a Madrid.
I d’això hi ha dos responsables màxims: PSOE i PP. Igual que va haver-hi acord en les Corts per a portar-ho avance i que ara han votat a favor en el ple del Congrés, haurien d’haver agilitat el tràmit diversos anys. Això demostra dues coses: que els nostres representants valencians a Madrid pesen el mateix que una ploma i el que li importava i interessava a Rajoy abans, i a Sánchez ara, el benestar dels valencians fora dels quinze dies d’una campanya electoral: res.
Més penós resulta el paper de Ciudadanos, si no coneguérem la deriva ideològica i de principis dels de Rivera. Ahir, tot el Congrés excepte els diputats de Ciutadans van votar a favor de la reforma de l’Estatut valencià. Fins als nacionalistes bascos i catalans van votar a favor. I els de taronja es van abstindre. Escoltar a Toni Cantó defensar l’indefensable després que fa un mes pactaren el text amb la resta de partits i estigueren d’acord va ser tan patètic que retrata a un partit que es mou a colp de vent electoral, d’enquesta i que haurà de vindre a València a explicar per què no volien tirar avant aquesta modificació de l’Estatut.
La deriva de Ciudadanos retrata a un partit capaç de defensar una cosa i la seua contrària en cinc minuts.
El finançament de la Comunitat Valenciana és alguna cosa en el que històricament els valencians hem sigut injustament tractats. I bé és cert que aquesta modificació de l’Estatut no portarà de la nit al dia el mannà dels diners, tampoc cal enganyar a la ciutadania. Però és just que una part de les inversions i transferència de l’Estat es faça a les autonomies pel seu pes demogràfic, a més de per altres factors. I ací els valencians hem eixit perdent any rere any, legislatura rere legislatura.
En les pròximes eleccions municipals i autonòmiques estarà en joc no solament el color del govern, sinó una forma de governar. Caldrà triar, entre altres coses, entre opcions que es pleguen als interessos de Madrid menyspreant al seu veïns valencians, o unes altres en les quals en cada administració i territori es defensen els interessos dels ciutadans, sense hipoteques de partit ni instruccions que arriben des de Madrid.
En Contigo Somos Democracia tenim molt clar que en cada poble, en cada ciutat i en cada administració defensarem el millor per als nostres ciutadans. Sense que ningú ens dicte ni condicione, perquè els valencians han de ser el primer.
José Enrique Aguar.
