Joan Ribó reivindica que la prolongació del túnel de Serradora “és de primera magnitud”

L’alcalde celebra que este projecte “no es quede al calaix” amb el compromís de Foment per posar en marxa l'estudi informatiu

Els tràmits per buidar de vies ferroviàries la ciutat, acordats ahir entre l’alcalde de València, Joan Ribó, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, han sigut celebrats hui pel primer edil, que ha destacat, sobretot, el compromís del Govern per iniciar l’estudi informatiu per al soterrament de les vies i la prolongació del túnel de Serradora fins al nou barri de Les Moreres. Este projecte, que és el pas previ per a l’execució de les obres, també connectarà la ciutat amb el Grau, el final del riu i Natzaret.

Ha estat reivindicat reiteradament per l’Ajuntament i es tracta, en paraules de Ribó, “d’una qüestió ferroviària de primera magnitud, fonamental perquè el Corredor Mediterrani siga una realitat, i València no siga el semàfor d’Europa en el trànsit de mercaderies”.

Respecte al seu finançament, Joan Ribó ha explicat que s’haurà d’arribar a un acord, tal com va fer l’aleshores alcalde de València, Ricard Pérez Casado, amb les dues primeres fases de l’esmentat túnel de Serradora. “En qualsevol cas, ara celebrem que el projecte no es queda en un calaix, tal com va ocórrer amb l’anterior executiu estatal”.

Concretament, el Ministeri s’ha compromés a realitzar, a través de l’INECO (Institut d’Enginyeria i Economia del Transport, dependent del mateix Ministeri de Foment) l’estudi informatiu d’esta infraestructura.

L’alcalde també ha manifestat la seua “satisfacció” pel fet que la propera celebració del consell d’administració de la Societat Parc Central a València, que serà en breu, “permetrà avançar en el finançament del soterrament d’altres vies ferroviàries en el nucli urbà: les que separen barris des del Bulevard Sud fins a l’avinguda Peris i Valero, així com l’execució del túnel passant i l’estació definitiva”.

En esta reunió, es concretarà, mitjançant una addenda al conveni, el finançament del nou canal d’accés sota el futur bulevard Federico García Lorca i fins a la connexió entre Giorgeta i Peris i Valero (amb la proposta d’aportacions del 50% pel Ministeri, el 25% de l’Ajuntament i un altre 25% de la Generalitat); “I també aprofitarem per a visitar el parc, el jardí del qual es podrà obrir al públic prompte”.

Joan Ribó, que ha realitzat estes declaracions, davant les preguntes dels periodistes, en finalitzar l’acte d’Homenatge a les Persones Centenàries, celebrat en el marc de la 35 Setmana de les Persones Majors, també ha recordat altres de les reivindicacions exposades al ministre sobre infraestructures i inversions pendents a la ciutat com, per exemple, l’aportació estatal de 38 milions d’euros per al transport metropolità de València, “en la línia del que reben ciutats com Madrid o Barcelona en funció de la seua població”.

Responsabilitat de l’accident del metro de 2006
D’altra banda, en ser preguntat pel processament de l’exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) per l’accident del metro, dotze anys després del succés, Joan Ribó ha recordat que ell estava en la comissió de les Corts Valencianes quan es va tractar este assumpte, i ha manifestat “que semblava que tots estaven programats dient el mateix: que no hi havia possibilitat tècnica d’evitar este succés”. “Després es va saber que sí que hi havia possibilitats i que, per exemple, a París s’havien ficat unes balisses corresponents per a fer-ho”.

“Jo no sóc jutge, ni especialista ferroviari, però tot sembla indicar que si allí hagueren estat en marxa unes balisses que hagueren frenat, allò no hauria passat. Jo no dic que no hi haja hagut una errada humana, d’una persona que s’haja despistat, però la tecnologia està perquè no es despisten les persones. Al meu entendre crec que s’ha de posar sempre el millor per a la seguretat i en aquell moment no es va fer així. Per tant, i per descomptat, la posició de l’associació de víctimes de l’accident del metro té el meu suport”, ha reflexionat Joan Ribó.