Roses blanques en memòria de les víctimes de l’Holocaust

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques va rendir avui homenatge a les víctimes de l’Holocaust en un acte presidit per la consellera Gabriela Bravo en el qual dues roses blanques van simbolitzar el gest de record i respecte als damnificats per aquell genocidi.

“L’oblit, negar la memòria, suposa sucumbir a la violència. Les víctimes i els seus familiars reclamen el reconeixement del sacrifici patit perquè tenen dret a açò, i la majoria de la societat es commou avui davant el succeït en el passat encara que ni ho protagonitzara ni ho patira. Ens vinculen a l’ahir les històries de les víctimes, callades o escoltades, perquè són la manera d’explicar-nos a nosaltres mateixos, de manera col·lectiva, el nostre propi passat”, va explicar la consellera.

L’acte, organitzat conjuntament amb el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València, ha retut homenatge als 700 valencians deportats als camps de concentració nazis, en els quals van morir més de 400. Ha sigut un símbol de reconeixement i respecte que també recorda als quasi 9.000 espanyols deportats als camps nazis. L’Holocaust va suposar l’extermini de quasi dos terços de la població jueva europea, sis milions, i de més d’un milió i mitjà de gitanos.

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Justícia, celebrarà tots els 27 de Gener aquest acte de justícia i de record de les víctimes, incidint en la memòria de les quals eren valencianes. El celebrat avui va comptar amb la presència de familiars de Francisco Aura, alacantí que va sobreviure a l’infern de Mauthausen, i de José Martí, que va morir en el camp d’extermini de Gusen. “Mai oblidarem, mai, perquè li’l devem a Francisco, i a José, i a centenars, milers, milions de víctimes d’aquell horror. Mai oblidarem perquè el record és el fonament indispensable per a construir una societat en la qual, com va proclamar Eduardo Chillida, un home, qualsevol home, val més que una bandera, qualsevol bandera”, els va prometre Bravo.

La consellera ha explicat que en tots els processos de massives violacions dels drets humans “existeix una responsabilitat col·lectiva que transcendeix als neros protagonistes dels fets. Es tracta de la nostra identitat col·lectiva passada, present i futura”. “Aquest 27 de gener de 2016 hem de proclamar que estem connectats amb l’Holocaust, també amb l’espanyol, encara que no ho hàgem viscut ni protagonitzat. Són fets que perviuen perquè tenen una presència sentimental que els confereixen la capacitat de deslligar passions en la nostra societat”.

CatalanSpanish