María Rozalén sempre ha tingut molt present en la seua vida la música, encara que pel camí estudiara Psicologia a Múrcia. Va ser en 2011, quan en arribar a Madrid per a estudiar un màster en musicoteràpia, va començar a recórrer-se diversos locals de la capital mostrant el seu art. I, afortunadament per als seus seguidors, no va tardar a triomfar i demostrar a tot el país que el seu no solament era amor a l’art, sinó que havia arribat per a quedar-se. Rozalén encadena un èxit darrere l’altre, fruit de la manyaga i cura que posa a tot el que fa, com podran comprovar els qui assistisquen al concert que l’artista ofereix en l’Auditori de Torrevella. Per aquesta raó, hem volgut intercanviar unes paraules amb ella, i hem descobert que a aquest terra li uneix més del que podria pensar-se en un primer moment.
Què li ve al capdavant quan pensa que Quan el riu sona… és disc d’or? Un èxit darrere l’altre…
Estic molt agraïda i sorpresa, perquè encara que els altres discos també han sigut d’or, aquest l’ha sigut en sol quatre mesos. I després de deixar mitja ànima en el que un fa, és el millor que et pot passar. Tant de bo no em falte mai la inspiració. Molt agraïda amb la gent que compra els nostres discos. Que segueix apostant pel nostre projecte.
En aquest últim disc ha compost cançons que signifiquen molt per a la seua família, ha sigut complicat tocar determinats temes? Tenia planejat que el resultat anara així o va eixir segons avançava amb el procés de creació?
Ha sigut molt complicat, evidentment, perquè són temes que han sigut tabú a casa. Són temes que dolen i que, a més, tenen a veure amb la història d’aquest país. Llavors, de la mateixa manera que ens dol a nosaltres, li dol a molta gent. Però els he donat moltes voltes, he estudiat molt i ho he fet amb molt amor i respecte perquè sobretot els que no pensen com jo es posen en la nostra pell. No em vaig imaginar que el resultat anava a ser així, però a mesura que se m’anaven posant històries davant em vaig adonar que havia de ser així. Que havia d’explicar-ho tot. Era el moment d’explicar-ho tot.
És la seua primera vegada en l’Auditori de Torrevella, quina espera del públic? Tindrà ocasió de conéixer la ciutat?
Tota aqueixa zona sempre ens tracta molt bé. Tenia moltes ganes d’anar perquè la meua família treballava allí molt temps. Treballaven de cambrers molts oncles meus. Jo de xicoteta vaig ser alguna vegada a la platja, llavors també és una mica arrel, i tinc ganes de conéixer a la gent. I bé espere el de sempre, que el nostre públic és molt bonic. Ho intentarem donar tot com sempre. Cal cantar com si fóra la primera i l’última vegada.
Durant la gira va a recórrer-se tot el país, però si hi ha alguna cosa pel que vosté ha confessat tenir bastant respecte és pel concert que donarà en el Wizink Center de Madrid…
Sí, m’han convençut per a fer-ho. Em sembla que és un lloc massa gran i jo mai pense que tantíssima gent va a venir a veure’m. Però va la cosa molt bé d’entrades, així que al final va a ser que tota la gent que m’envolta té raó i hauré de creure una miqueta més en mi.
A part de la gira que està desenvolupant com ja hem indicat, que pròxims plans de promoció té al cap?
Ara com ara el que volem és defensar aquest disc com puguem, cantar en tots els racons del planeta on ens deixen i anar pegant botets a Amèrica Llatina, Europa… També estic component algunes cançons per a la meua i per a uns altres. Hi ha algun projecte així maco, que és el del llibre, però no sé si ho he de dir. Però açò, bastant inspirador i que anunciaré aviat. Moltes coses en el cap, moltes idees.
Què queda d’aquella Rozalén que va impactar a Espanya amb aqueix primer disc Amb dret a…?
Jo crec que queda moltíssim. Supose que ara sóc menys innocent, crec que ara tinc més seguretat en el que faig. Sóc una mica més valent, però l’essència és exactament la mateixa.
Recentment hem pogut veure-li com a autora d’una de les cançons candidates en la preselecció d’Espanya per a Eurovisió 2018, com ha sigut l’experiència? Pensa repetir en pròximes ocasions?
El d’Eurovisió ha sigut alguna cosa que jo no m’esperava en absolut en la vida. M’ha agradat molt l’experiència, perquè tant per la gent que em va cridar, com per la meua banda i per tots els compositors que van participar, que vam anar uns 200, hi ha hagut menys prejudicis que altres vegades. Jo m’he sentit molt lliure a l’hora de fer una cançó, i ni de broma pensava que s’anava a agafar, perquè no compleix els estereotips de cançó d’Eurovisió. Llavors estic agraïda, sorpresa, i no sé si vaig a repetir. A partir d’açò no vaig a dir mai d’aquesta aigua no beuré.
Què opina de La teua cançó, tema que finalment ens representarà en les veus d’Amaia i a Alfred? Considera que el seu tema, En cantar, que va compondre per a Amaia era una millor opció?
Al meu m’agrada “En cantar” perquè és la meua cançó i a la meua m’emociona perquè és el que jo sent, però La teua cançó és que em sembla un bon tema. Em sembla preciosa la melodia i em sembla que la van a defensar genial. I Raül, el compositor, li’l mereixia com ningú, així que molt feliç. Més feliç que haja anat aqueixa cançó i no la meua per l’estrés. Molt contenta.
