La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha acollit la reunió del grup de treball per a l’elaboració del ‘Protocol d’Atenció Sanitària a les Víctimes d’Agressions Sexuals’, del que formen part, entre altres, professionals sanitaris, forenses, fiscalia, deganat judicial, forces i cossos de seguretat de l’Estat, el centre Dona 24 hores i la Subdelegació del Govern.
L’objectiu d’este protocol és proporcionar un conjunt de recomanacions protocol·litzades perquè, de la manera més homogènia possible, s’actue amb rapidesa, eficàcia i coordinació. D’esta manera, es pretén reduir l’impacte negatiu o crear un perjudici addicional als danys derivats del moment de la comissió del delicte, la victimització secundària.
“Ens trobem davant el repte d’oferir una assistència ràpida, eficaç i coordinada que minimitze l’impacte de l’agressió sobre la víctima i al mateix temps facilite la labor judicial i policial en la persecució d’aquest tipus de delictes”, ha assenyalat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, després de recordar que els serveis sanitaris solen ser els primers als quals acudeixen les víctimes de violència de gènere o les que pateixen una agressió sexual.
La consellera ha explicat que el personal sanitari sol ser el col·lectiu en els qui més confien les dones a l’hora de revelar la seua situació, per això “és important afavorir una atenció sanitària eficaç i respectuosa, que vetle pel respecte a la intimitat i prenga en consideració les circumstàncies que envolten a la víctima, per a prestar-li un suport específic necessari que facilite la labor judicial i policial, a fi de recaptar la major quantitat de proves possibles abans que estes es deterioren o desapareguen.
La coordinació, la clau
Des de Sanitat, ha subratllat la importància de la coordinació, ja que la medicina forense, juntament amb la judicatura, la fiscalia, els cossos de seguretat de l’Estat i els serveis especialitzats en violència de gènere formen part de l’atenció i l’ajuda que han de brindar les institucions públiques a les víctimes.
Els delictes contra la llibertat sexual representen un percentatge important de les infraccions penals que es cometen i ocasionen greus seqüeles psíquic-emocionals a les víctimes. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de l’any 2017, de tots els delictes instruïts en els jutjats de violència sobre la dona, un 0,6% són contra la llibertat sexual. En xifres, ronden els 830 casos d’agressió sexual amb penetració i són més de 6.000 els casos per altres agressions contra la llibertat sexual.
En esta reunió del grup de treball celebrada s’ha fet especial esment a les dones amb discapacitat física o mental, ja que corren major risc de patir violència sexual, així com les embarassades, que també poden ser objecte d’agressions que repercutisquen a més en la salut i viabilitat del fetus.
“És important que els serveis sanitaris es coordinen amb eficàcia, promptitud i homogeneïtat, amb professionals sensibles i amb capacitat per a tractar les manifestacions de violència de gènere i les agressions sexuals en general”, ha conclòs Ana Barceló.
