Pensava que era una excusa barata, o una mentida directament per no dir el que havia de dir: que si les autonòmiques i municipals anaven juntes i separades de les estatals, Compromís podia fer un bon sorpasso al PSOE a nivell autonòmic.
Però no, este matí quan m’he alçat he fet una escoltada ràpida per totes les emissores de ràdio, i totes han deixat de parlar de Catalunya, Catalunya, Catalunya, i totes estan parlant dels problemes valencians, Federico Jiménez Losantos estava hui indignat amb la crisi dels cítrics per l’acord amb Sud-àfrica, Pepa Bueno fa dos dies que no parla més que l’infrafinançament valencià, Carlos Alsina s’està fent pesat parlant a totes hores del corredor mediterrani.
A Carlos Herrera no l’escolte perquè no m’interessa res del que diu, però fins a Ràdio 3 estan en especials de músics i grups índies valencians.
El que em pareix ja un despropòsit, és que Sussana Griso i Ana Rosa Quintana estiguen emetent tota esta campanya el seu programa des de la plaça de l’Ajuntament de València.
Esta valencianització de la política espanyola, ha fet que tots els grans líders dels partits estatals estiguen tot el dia a veure qui és més valencià; sorprenent veure a Abascal canviar el cavall per una barqueta a l’albufera i en lloc de parlar d’armes de foc parlar d’universalitzar les traques i els mascles.
Més fort em pareix que Casado i la seua comparsa de friquis hagen deixat de dir bovades sobre la interrupció de l’embaràs, sobre les violacions a les dones, i estiguen ara parlant de regular l’ús de figures sarcàstiques en les falles per evitar ofenses polítiques; que volen exportar-les diu “a todas las ciudades de España, pero dentro de lo políticamente correcto”.
Sánchez per fi ha anunciat que l’aeroport de Castelló entrarà en la xarxa d’Aena perquè els seus vols al FIB siguen en aeroports inclosos a la xarxa pública i estalviar algun euret. Ara per fi l’Estat ha començat a invertir en els museus públics valencians com fa en els madrilenys.
El que més flipat m’ha deixat és que Rivera haja deixat de parlar de Catalunya i d’Espanya i haja entrat en tromba en una campanya inèdita per tornar a la Dama d’Elx als valencians i valencianes. Però el que no puc perdonar és que la principal proposta electoral de Pablo Iglesias siga permetre que puga tindre el qualificatiu de paella tot allò que duga arròs D.O. de l’Albufera, independentment de la resta d’ingredients (diu que per la integració i la diversitat), a mi em pareix una heretgia que no es considere la canònica la que no use els pésols, com sempre s’ha fet al meu poble.
Tenia raó el MHP Ximo Puig, no es parla a tota Espanya d’altra cosa del País Valencià, i fins i tot a nivell europeu. Portades de diaris, tertúlies televisives, ‘La Isla de los Famosos’ edició Tabarca, tots els grans líders polítics intentant parlar en valencià o amb expressions molt nostre, la cassalla esgotant-se en els supermercats de tota Espanya, el bajocó s’ha convertit en el nou conreu de moda desplaçant a la quinoa o la col kale com supere aliment de moda en tota Espanya, Fracisco omplint els estadis i places de bous… esta decisió ens ha convertit en el centre de la campanya de les generals; tots els partits prometen ara sí, aplicar la clàusula salvaguarda, una quita del deute il·legítim, aprovar d’urgència un sistema de finançament just per al PV, les infraestructures pendents.
L’Institut Cervantes està desbordat oferint classes de valencià en tota Espanya i en les seues seus a l’estranger.
Jo crec que el MHP va calibrar malament, volia valencianitzar la campanya però no tant, perquè hi ha una certa fartera que tot el dia s’estiga parlant sols de nosaltres, els valencians i valencianes.
Este bon home, segurament volia donar-li el toc folklòric necessari, perquè, Què hi ha més valencià que Sant Vicent Ferrer?
Si Sánchez volia fer caure la campanya electoral en Setmana Santa, que millor que fer coincidir les autonòmiques en el gran fet diferencial dels valencians i valencianes; Sant Vicent. Mentre esta setmana els xiquets de la resta de l’Estat estan de vacances, els i les nostres tenien escola, perquè les vacances de Pasqual comencen ací en Dijous Sant i duren fins a Sant Vicent, el segon cap de setmana de les Pasqües. Per tant, valencianitzar estes eleccions era això.
Puig, morellà de soca, segur coneix bé la vida i miracles de Sant Vicent; este sant que anava per tot occident fent miracles. A Cabanes va vindre com bé mostra la capelleta del Calvari, però no consta cap miracle ( venia estressat, diuen, de la Pobla Tornesa, molt enfadat perquè no li van fer massa cas i els va maleir amb la frase apocalíptica “Pobla, pobleta, sempre seràs xicoteta”, la maledicció s’ha anat diluint amb el tema, es veu, però en el seu moment va fer que no vinguera a Cabanes amb ganes de fer cap miracle).
Per contra, a Morella està acreditant com ho mostra el retaule ceràmic del carrer de la Mare de Déu de la Vallivana, com va ressuscitar i reintegrar un xiquet que li havien donat guisat per dinar al 1414. I això ho sap el morellà, vol un miracle.
Entre les fites de Sant Vicent, estava el do de llengües, es veu l’home, anava per tota Europa predicant en valencià i es veu se l’entenia perfectament, tant allà on es parlaven llengües provinents del llatí, com altres llocs o no. Més o menys el que està passant ara, tot el món entén el valencià, tot el món està pendent dels i les valencianes.
Conyes a banda, el Govern de Botànic sí ha estat l’idioma que altres territoris de l’Estat; o del propi govern central; tots han volgut emular les polítiques valentes, progressistes i trencadores del govern valencià, unes polítiques en rescat de persones, avanços en drets, prestacions, sanitat, educació, serveis socials, que no s’han fet a altres llocs on govern el PSOE en majoria o amb altres socis. El PV i Portugal hem estat el mirall, l’exemple a seguir per tota l’esquerra. Si Sant Vicent va valencianitzar tota Europa, i va fer del nostre idioma un universal, ara estem fent de la nostra política també un exemple, i això sols perquè està Compromís a eixe govern.
Per tant, seguint al sant valencià, anem a seguir la seua tradició i el diumenge de la vespra de la seua festa, amb mona de Pasqua i baix el braç, anem a obrar els miracles de sempre; el disparar el resultat de les enquestes com sempre hem fet, el ser les sorpresa en les eleccions, i en guanyar les eleccions autonòmiques com vam fer contra enquestes també en les municipals de València en 2015.
Sant Vicent es veu era prou imparable, va fer unes 860 prodigis o miracles, anem a seguir la seua marca de la casa.
